Category Archives: Poemes de la natura

Torna el recorregut del tren que se m’emporta
d’un univers caduc a un on corre la joia.
Entremig hi ha el trajecte entre valls i muntanyes,
el cel ple d’esplendor, el sol, que ens acompanya.
És tot sencer un viatge amb natura que envolta,
plena d’immensitat, tot el primer quart d’hora.
En entrar a Barcelona les vies es soterren,
passem el darrer tram anant a les palpentes.
Després l’epifania, les escales mecàniques
que ens eleven al cor del gran goig de les Rambles.
Allà el món és obert per triar-hi els camins,
fins pots arribar al mar, immens, inacabable,
fluent, tan encisat que els somnis encomana.

En la llum transparent
puja verdor dels arbres,
el tren camina lent
d’una estació a una altra.
Hi ha el groc de la ginesta
i el lila de les parres
les cases, entremig,
hi lluen totes blanques.

Els revolts de la via
festegen el viatge,
rere dels finestrals
resplendeix la muntanya.
Davallen suaus les valls
amb espessor d’alts arbres,
un caminet traspua
lluïssors de pissarra.

Els pins s’alcen al cel
oferint la capçada,
són de graciosa arrel,
compendi del paratge.
Revolts de tren petit,
estacions de fades.
Propera, la ciutat
bressola en la seva aura.