Un altre cop rebroten
els malsons a la nit,
acceleren el cor,
obren ulls com taronges,
assalten de bursada
a intempestiva hora,
eixarreeixen l’ànima,
deixen seca la boca.
*
Descargolo el dolor
del clos premsat on resta,
no ha cicatritzat,
s’ha fet fondo, més tendre,
s’encarna als intersticis
de les nits sense regnes,
desllorigades, ermes.
*
A dins, tot el meu viure
tenaçment s’hi desplega,
i jo esguardo aquest món
amb una gran llunyària.
Soc algú que s’esbalça
al barranc de la mort.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols
Fan mal els traus d’amor,
un fill repudiant-te,
dol molt el temps d’horror
i el viu tall de la daga
fendint el gruix del cor,
burxant fins dessagnar-te.
Escolada ara soc,
asclada, esquarterada.
Gran part del cor ha mort,
la resta just aguanta.
(Acte onzè)
Publicat dins de Poemes d'una mare, Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols
Sojorno en un parany.
*
Sentits i pensaments
dissolts en superfície,
en un just sobreviure,
sense saber on rauran.
*
Un temps sense projectes,
punit, sense viatges,
els passos repetits
per repetides sendes.
*
Així el paradigma
de la meva existència
en terra de ningú,
col·lapse de pandèmia.
I torna l’estiu,
la suor dels cossos,
quan abans s’obrien
amors de sentor.
Avui ni recordo
una lleu carícia,
ni el fons de la vida,
ni festes ni ardor.
Torno a les pèrdues, aquest estat volàtil
on corre el vent antic que acaricia,
sense futur, solament compadint-se,
i resta estàtic el llampurneig del sol.
Miro l’espai, enllà l’alt cel que regna,
guaito la terra magna fins als confins
i sé que he de temptar noves conquestes
on fer solatge el meu ésser fornit.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes del vent, Poemes ombrívols
Ivanovitx Surikov
Crec que són els somnis
que de nit m’enfonsen,
i quan em desperto
tot és angoixor.
Soscaven la vida,
violen, penetren,
fan garbuix informe,
m’esqueixen d’horror.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols
No ha plorat més
el cel en aquest dia,
aletargat
per una boira densa,
igualment jo
en el gris de ma vida
no esclato en plor,
tot i que en tinc tempesta.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la pluja, Poemes ombrívols
Avui plovisqueja,
es neteja el món,
els carrers llueixen,
fa goig i llangor.
El cos es replega,
recerca una llar,
l’aire ploriqueja
pels cors isolats.
Al centre del raig de sol,
del so d’aigua cristal·lina,
un altre dia passiu
sense ni horitzons ni fites.
*
L’estació ens és barrada,
cafès, restaurants, tancats,
les trobades prohibides,
l’ésser és fit al mirall.
*
Guaita què és la seva vida,
què el sustenta, què el refà,
on anar a cercar la carícia,
com resistir, com penar.
*
Reclòs dins de si mateix
espera poder alenar,
anhela aquella alegria
natural, sense comptar.
Ja has triat
la millor opció,
i t’arreceres
en tot el meu malastre,
a dins el cor
has clavat l’agulló,
s’ha dessagnat
l’amor i el seu solatge.
(Acte 1)
Publicat dins de Poemes de Cap d'Any, Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 