G. B. Nerly
Els nostres petons
van quedar tancats
en la volta de la nit, doblec de temps
desat per la matinada,
perdut en l’infinit,
ancorat a la xarxa
que mai no rescata res,
que no em deixarà trobar-te.
Olor de fonda passió
que no va arribar a copsar-se.
Així els nostres petons,
aquella trobada opaca,
així el cercar-nos pels racons
en espera de l’alba.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes del temps, Poemes ombrívols, Poemes per als homes
Tinc seccionat el nervi
amb l’arrel de la vida,
ni somnis ni records
a cap indret no vibren,
jec en la solitud,
el cos estès i ombrívol,
com si fos un assaig
de mort definitiva.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols
El meu cos esgotat
sense consol ni treva,
un horror inserit
al clos de cada membre,
amb la sang aglevada
pel dolor incandescent,
forc de rella que em solca
l’esdevenir i el temps.
Xopa de malaltia,
suada per la febre
cada cop més m’enfonso
en la mort virulenta.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols
Tarda tot despenjada
del meu inútil viure,
absurditat cerclada.
En tot el transitar,
batallar, ensopegar,
no hi ha ni un pas de canvi.
Jo he de rescatar-me
d’aquestes parts del dia,
insulsa correntia.
Matins, nits, llargues tardes,
camins cap al no-res,
rebentant melangia.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 