Category Archives: Poemes de Collserola

Tornada

Fem la tornada en el tren
en una tarda ja entrada,
el trajecte soterrat,
les ganes de ser ja a casa.
Un bon dia aprofitat
entre camins i trobades,
una exposició reeixida,
el sentit de cada passa.

Ja trobar-se situat
al camí de la bonança,
seient al compartiment,
comoditat confortable.
I sortint ja a la claror
amb el sol ros que il·lumina,
baixador de Vallvidrera
i una faula de bosc vívida.

I les flors que ja han florit,
el verd ufanós que brilla,
blanques, netes estacions,
els pins alçats que fan pinya.
Així arribem a destí
entre les valls i muntanyes,
un regal tan exquisit,
un paradís que ens rescata.

Calidoscopi

Sembla que avanci el futur
cap a un horitzó volgut,
lliscant a dintre del tren,
endavant sense entrebanc.

Miro el versàtil paisatge,
tot de bellesa i carícia,
i jo estic encativada
pel senzill fruir del viure.

Que feliços aquests boscos
dels turons de Collserola,
d’estacions entranyables,
de trens lleugers i llustrosos.

De dins seu veig l’univers
com en un calidoscopi.
Observant-ne la riquesa
em transformo en molt més noble.

Camí de Barcelona

Dalt del tren, horitzó sempre ignot,

camí dens de boscos i aventura,

aquí el temps s’entén allargassat

festejat per les roselles púrpures.

Un passeig àgil entre la fronda,

ben florent, on sempre és primavera,

corre el tren lliscant entre l’arbreda,

fauna i flora, dimensió del sud.

Baixadors, art de cent anys enrere,

placidesa de natura fluent,

com un somni, la seva vida intensa,

el brancatge de pins retorts al vent.

I al fons hi ha, d’aquest passeig vibrant,

la ciutat, d’història tan antiga,

tendra i bella, d’abastament i grat.

Tres-cents anys i més de setge en vida

i ella alçada, sense deixar el combat.