Category Archives: Poemes de Barcelona

Matinada al Front Marítim (Barcelona)

Posted on 8 febrer 2011 | Deixa un comentari

monet. sortida del sol 

Claude Monet

Un esperit irisat
es fon amb la matinada
quan l’aire ni gosa moure
l’encís que es va desvetllant.

La boira intensa respira
la fluïdesa dels rajos
bressolats en l’aigua antiga
d’un oceà ondulant.

El cel duu amarantins traços
festejant la mar sentida,
rosa ardent, blau que titil·la,
sol que es va descabdellant.

Impressió de carícia,
plaer a trenc de matinada
somnis nocturns que traspassa
el dia que es va enlairant.

L’hàlit del dia

Un esperit setinat acompanya
la matinada, quan l’aire ni gosa
moure la bellesa que es va despertant.
La boira blana respira entre
la fluïdesa dels rajos, bressolats
dins de l’aigua antiga del tendríssim
oceà ondulant. Lluen al cel
amarants traços que omplen de plaer
l’aigua sentida, rosa ardent entre
el blau que titil·la quan l’astre màgic
s’eleva fulgurant. Impressió
d’una dolça carícia que fa somriure
a trenc de matinada, quan els somnis
fugaços traspassa l’hàlit del dia
que joiós es va descabdellant.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona

Etiquetat

Gitana a la plaça Raspall (Barcelona)

Posted on 8 febrer 2011 | Deixa un comentari

Germanes gitanes a Sevilla. John Phillip 

 

Gitana,

de fa molt temps

camina

el teu llinatge

vorals

i cors de països,

riberes

fluvials de mapes.

 

Gitana,

pengen en tu

els cèrcols

d’antigues reines,

i faules

de focs obscurs

de llavis

vells d’enciseres.

 

Gitana,

en la negra nit

el carro

lluna detura

i els cants,

rogall i setí,

s’eleven

en l’aura pura.

 

Gitana,

un geni et pobla,

antic,

dador de fortuna,

savi

per donar consells

quan dius

la bonaventura.

 

Gitana,

al fons del cel

hi brillen

estrelles fines,

aplec

dels vells sofriments

del teu poble

que no es vincla.

 

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona

Etiquetat

Noia gitada a Gràcia (Barcelona)

Posted on 8 febrer 2011 | Deixa un comentari

 

 Gitada sobre el llit,

estesa a l’esperança,

el sol dolç i polit

entra a la teva estança.

 

Tu jeus en la carícia

ombrívola dels plàtans

que mirallegen, suaus,

en els teus pits i natges.

 

Dona del tors morè

tens l’aroma de platges,

que s’esbrava al setembre

entre pinyons i oratges.

 

Un home tendre ve

de prop a somiar-te,

tu li allargues la mà

i el deixes confortar-te.

 

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona

Etiquetat

Noia adormida a l’Eixample (Barcelona)

Posted on 8 febrer 2011 | Deixa un comentari

Félix Revello 

 

Claredat de llum de lluna

a la tarda, entre llençols;

s’omple de miralls i festa

el que desitges i vols.

 

Estesa a la claror fresca,

cos ofert a tots petons,

el temps et duu a mans plenes

camins frisosos i amors.

 

Les fulles verdes dels plàtans

entren dins els teus balcons;

un ocell prop de tu vola

i omple l’aire de remors.

 

Sabates de festeig blanques

reposen en un racó;

noia bella i adormida,

tota tu ets inspiració.

 

Solitud, gerro de vidre,

no facis niu al seu cor;

la joventut es desplega

a l’Eixample, ple de flors.

 

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes per a dones

Etiquetat

Cúpules de l’Eixample (Barcelona)

Posted on 8 febrer 2011 | Deixa un comentari

  

Alegria a les teulades

vermelles a més no dir.

Cúpules d’església clara,

catedral al sol moixí.

 

Prop hi voregen les cases

blanques, amb farbalà fi;

guaitant totes les campanes

en un cel morabetí.

 

Joia i blanca pau s’enfilen

per torres i campanars,

i la tarda sense brisa

sent un riure que ve i va.

 

Tocs de blau, temps que s’estira

i que no se’n vol anar.

La ciutat espera el vespre,

temps d’enraonar i somiar.

  

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de la tarda

Etiquetat

Jocs d’infants a Les Corts (Barcelona)

Posted on 8 febrer 2011 | Deixa un comentari

  

Véns amb la bicicleta

pel camí dels rosers

i a la casa ombrívola

hi espera la fireta.

Les cambres, d’altes portes,

són recer i presència,

i tu hi ets i transpires

mentre jugues amb mi.

Les rajoles de terra,

colors de modernisme,

són fredes i polides,

i hi ha olors de jardí.

Vivor de la teva ànima,

remor de tarda quieta

que les fulles contemplen

sota el cel blau més clar.

I la teva mirada

en uns ulls de xinesa,

la pell com si de préssec

mentre em dónes la mà.

Vaporós és tot l’aire

pausat de la finestra,

fa el ple la tarda lenta

i la nostra amistat.

 

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de la tarda

Etiquetat

Bar de nit al Port Olímpic

Posted on 8 febrer 2011 | Deixa un comentari

Nit d’estrelles. Vincent van Gogh 

 

Titil·la la llum

dins del mar, al lluny,

espessa com tinta.

 

Hi cau relliscant

i, encesa, va untant

mar de negror fina.

 

Fa olor dolça l’aigua,

i, galant, escampa

renou de florida.

 

En el cel nocturn

hi esclata una llum

d’estels gegantina.

 

Fa bo si la nit

t’abraça amb delit

silent i tranquil·la.

 

Beuré un aiguardent

al bar, al rellent,

entre la suau brisa,

 

i t’oloraré,

fragant com t’ronger,

i et besaré el riure.

 

Pell de nit, d’amant,

caliu ple d’encant

i de flor de vida.

 

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes del mar

Etiquetat

Desig a Nova Icària (Barcelona)

Posted on 8 febrer 2011 | Deixa un comentari

 

 

El temps porta espurnes d’or

a la teva pell colrada,

quan passes lleuger i suau

caminant cap a la platja.

Carn molsuda, llavi ple,

pit per nodrir nits en vetlla,

malucs que no tenen fre,

ulls que lluen com lluerna.

I topants agosarats

sota la bermuda encesa

que tothora fa fimbrar

la llum que lluu i enlluerna.

T’espera entera la mar,

la seva mullena fresca,

i ma vida amb el neguit

sempre de tornar-te a veure.

Home que atures l’alè

i fas petges a l’arena,

que no esborra cap embat

de la mar que et sent i serva

Sospeses la immensitat

que prest ve a omplir-te d’estrelles,

i s’agenolla al teu pas

la dolçor de l’hora quieta.

Radiant formosor que escampes

i arriba amb la melangia

per l’art del teu cos daurat

que és escultura infinita.

Pel teu cos i viure lleu,

que desvetlla l’alegria,

i somou tot el desig

de la dona que en mi vibra.

De la dona que amb tu neix,

com el cel, el mar i el dia,

i que sap que ets llunyà, igual

que la quimera que em guia.

 

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes del desig

Etiquetat

Revetlla

Posted on 8 febrer 2011 | Deixa un comentari

  estocolm focs artificials cap d'any

Damunt el mar ―negra nit―

els petards hi espeteguen;

el gest candorós d’un nen

encén la metxa i prest peten.

 

La cala, racó d’un món

on les barques balandregen,

un no res mostra els contorns

i en la foscor torna a jeure.

 

Palmerars de guspireigs

ens encisen les ninetes;

el nen se sent mag del món

i, feliç, mou la vareta.

 

Els seus ulls miren enllà

on estrelles s’hi condensen;

reietó de la nit, far,

crea llum d’astres celestes.

 

El mar s’encén de claror

un instant. Cau la tenebra

entre la qual s’hi ha fet lloc

un nen joiós, mag de festa.

 

La lluna, amagada a dalt,

ve a mirar per la finestra;

el nen la saluda amb l’art

d’un coet alt de conquesta.

 

L’aire suau de la nit

és il·lusió que espurneja,

i fa un goig fondo, infinit,

un nen fruint la Revetlla.

  

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de Revetlla, Poemes per a nens

Nens a la platja

Posted on 8 febrer 2011 | Deixa un comentari

Joaquim Sorolla

  

Sorgiu entre terra i aigua

i sou terra i aigua nua,

nens que jugueu a la platja

entre les onades brunes.

 

Lluu el vostre cos d’escultura

pel reflex que el sol us llega,

xipollegeu a la sorra

sota un cel clar d’arpillera.

 

Se us enduu, lleu, la marea

i us gronxa l’ona marina,

salabror i cristall d’ambre

joc transparent, sal de vidre.

 

En el mirall de les aigües

us llisquen els cossos llisos;

sou, en la llum de la tarda,

peixos fràgils i feliços.

 

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes del mar