Tarda enfonsada en la immobilitat,
gris de tardor, pluja en el gruix de l’aire,
un lleu fracàs dibuixa el llarg contorn
de densa tarda que no prendrà volada.
Em duu el tren d’andana a baixador,
rodons rellotges marquen l’hora aturada,
faig un camí que és de transició,
com aquest dia, d’una estació a l’altra.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la tarda, Poemes del temps
Seguim el paisatge
de pins i de boscos,
de cel blau que s’obre
sencer com un goig,
mentre estacions passen
polides i blanques,
i el sol vessa rajos
com aspes de foc.
I ara és hivern
en aquesta terra,
encarada al mar,
fulgent de claror.
Quin delit de viure
encomana i crea
mentre el tren travessa
tot l’immens tresor.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la natura, Poemes de les estacions
Núvol blanc, el cel,
per on el sol malda
lleu, esbarriat,
per lluir i lliurar-se.
Va avançant el tren
la cansada tarda,
amb la pesantor
damunt de l’espatlla.
Sense cap vibrant
declina el temps las
amb els ulls tapats
cap a nit tancada.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes del sol, Poemes del temps
Tot és regne de sol
en la tarda olorosa,
floreixen les poncelles
en el camí del tren.
Tanta claror enlluerna,
fa translúcid tot l’aire
i el cel és el mirall
d’un blau mar sense onatge.
Jo servo el meu amor
sols per les coses belles,
les que ofrenen plaer,
amb l’ànima al seu centre.
Traspuen un delit
que arreu se’ns encomana,
duen premonicions
d’una feliç estada.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes del sol
Arribo a la ciutat
sense obrir la llibreta,
la gent xerra al voltant,
les paraules no venen,
ni ve cap pensament
que rasi la fondària,
però avui soc dona plena
de si mateixa, amb gràcia.
Només podria dir
que soc dins del tren, plàcida,
en primavera estesa,
al seu ímpetu i rauxa,
amb una pau ben nova,
cella descorrugada,
se m’eixampla el respir,
em tinc sencera, alada.
Publicat dins de ., Poemes dalt del tren, Poemes per a dones
Tot i la tarda de pluja
prenc el tren per Barcelona,
camí de somnis precisos,
de viatges a països,
converses de Nova York.
Que càlid pot ser trobar-se,
parlar de la ciutat íntima,
d’allotjament assequible,
visites imprescindibles,
Central Park com un clamor.
I l’estat de l’esperi
en aquesta urbs gegantina
de gent d’ètnies indicibles,
gratacels, mites, pel·lícules,
dels europeus el gran port.
Tanmateix, estimo més
el que és natura esplendent
vida habitada, vivible,
que a nostra vida fugent
vessa la saba fructífera.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de ciutats
Avui
hom i don parla al tren,
hi ha noies
amb torts emocionals,
no en treuen
cap ni peus ni entrellat,
qui sap
el perquè l’altre talla.
Com sempre
ningú és gaire colpit,
sols jo
em quedo escalabrada,
tinc doncs
un feriment molt dins,
endèmia
total i irremeiable.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de desamor
S’ha desfermat vent, pluja
enmig de la tardor
d’esponerosos arbres
que deixen la llavor.
Plou sobre torres, murs,
són les tres de la tarda,
s’han d’encendre ja els llums,
fer de foscor clariana.
El país s’ha enfosquit
al pas de llevantada,
com un temps prehistòric
on jeuen dinosaures.
Dins el tren, escalfor,
calidesa callada,
per la finestra, el bosc
desdibuixat per l’aigua.
Tothom va a un destí
que li és indefugible,
ningú seria al tren,
ningú s’hi exposaria.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la pluja, Poemes del vent
Va persistint el tren
fins a estacions i andanes,
de cop llisca suau
just a punt d’aturar-se.
Dins el vagó, tot blau,
la claror hi fa festa.
Arbres dins el paisatge,
lluna a la capçalera.
Una bellesa, una aura
que omple tot el paratge,
extens, dimensional,
albirat en fondària.
Un paradís penetra
en tot ésser que el mira,
se li incorpora endins
com consciència viva.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la natura
Del gran finestral,
el dia magnífic,
bellesa del temps
que gravita en l’aire,
que es posa en les coses
com la tendra capa
serena, porosa,
que ens constitueix.
El temps dins de l’era
del món vegetal,
que xopa la terra
i miren cel i astres,
que ens fa restar vívids,
dins del qual esguarden
tots els elements
del futur que es fa.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes del temps
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 