S’esmuny el vent
pels forats de la runa,
per tota la desfeta
que va restar.
Nues al temps,
les dovelles s’engrunen
s’ensorren les parets,
cau el teulat.
Ho observem
amb mirada abatuda,
tan incomunicables
com arrasats.
L’amor va abatre’s
d’un cop de catapulta,
tant era inexpugnable
i emmurallat.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes de desamor
On eres
quan les cues de les estrelles argentades
vibraven al so dels platerets
que al teu voltant repicaven.
On eres
quan en la nit transparent i imantada
es llums de porpra fluïen
pels carrers on caminaves.
On eres
quan les meves mans van obrir-se
com pètals de carícia
i els trinxares.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes de desamor, Poemes de la passió
Passes de llarg i en res t’atures
i en el teu recórrer lleu tot
ho traspasses. Una reguera
de bellesa continguda
pel camí que apressadament
llisques i amares. Et miro
de lluny les cantelludes formes,
l’angle de l’ull i la mirada obliqua.
Llunyà, isolat, de reüll
m’entrelluques, just em saludes.
Alces el braç, parapetant-t’hi.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes de desamor, Poemes de la passió
Et trobo en la foscor
d’un carrer dels darreres,
solitari i callat,
i el pols de cop batega.
A penes giro els ulls
seriosa i esquerpa
i et dic un adeu fluix
amb la veu greu i seca.
Però un llampec de llum
que deixa ampla estela
m’ha sacsejat de ple
al centre de la pena.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes de desamor, Poemes de la passió
No pregunto res més,
només per les promeses
d’aquelles nits salvatges
damunt la pell del temps
subvertint-nos la vida,
el beuratge embruixat
que capgirava el món
amb un ordre complet,
els juraments extrems
llançant-nos contra cordes.
No pregunto res més,
només on va quedar
la remota olor
de l’amor desbordat,
com s’esbrava un perfum.
Com puc agafar, tangible, aquell temps
sòlid com la teva espatlla, la cançó
que s’acaba mentre nosaltres,
en silenci, seguim rodant lentament.
El temps tancat pres al teu pit,
al teu cos que gira abraçat a mi.
Encara girem i encara s’obre
el destí curull i nu, sense que,
com avui, sigui sollevat o malmès.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió
En les fredes nits de l’hivern, sostingudes per les esperances de les llums dels cafès, per les cartelleres dels cinemes amb les pel·lícules per triar, només el teu cos i el teu mirar volien ser el recer on trobés l’escalfor. Només tu eres present retallat contra el no-res que omplia les copes i els gots, i els espais mig buits de les ampolles. Només la teva còrpora forta davant els embats del destí. La remor dels cafès ens sorprenia nus, cada cop més propers entre nosaltres, bressolats per paraules clares, per trobar-nos l’un per l’altre de costat en la nit. El teu cabell ros absorbia les llums que ens acollien i la música que bombejava al fons per sota les rialles i les paraules perdudes era com un cor que ens propulsava al futur, cap als carrers gelats que ens menaven a una fita, sota l’edredó vaporós que mantenia el teu cos humit, l’únic caliu en la nit que, roent, em feia reviure.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió
Dins la teva crisàlide,
on em vas deixar lloc,
bevia dels teus fluxos,
m’alimentava
de la teva escalfor.
Les mans voleiaven
sobre els cossos i els llavis
hi esmolaven la pell,
i junts sotsobràvem
en la barca que ens perdia
pels marges del temps.
Entrava la claror
per la finestra i
il·luminava el teu cos
ros, el teu cos que en mi
es feia papallona,
que esdevenia alat,
meravellós. Jo tocava
la teva pols daurada
encara incandescent
en els meus dits, i girava
la mirada envers l’astre
cap on tu havies de volar,
tan lluny de mi.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes de desamor, Poemes de la passió, Poemes per a N.
Tot s’ho ha endut el vent, arrossegant fulles
cap a l’infinit, el seu so cruixent
dins la llum diürna. Tot el seu embat
estremint-me a mi, ésser al camí
d’un vent primordial, oratge ondulant
vers l’inconegut. I restava jo,
insignificant, en tot el desert
que davant s’obria, tan desorientada,
sense el cos de l’home que havia estimat,
d’ulls impressionants, de veu fascinant,
de bellesa ignota, d’un roent secret,
ja indesxifrable. I restava jo
a recer del temps, immòbil, lassat,
que en tot el meu cos vessava les llàgrimes.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes de desamor, Poemes de la passió
Perquè he perdut amb tu la fabulosa
felicitat de tu mateix, en la claror
immensa del teu cos en el meu,
en la passió incontrolable del meu
torrent, ploro de dies i de nits mentre
tu ets absent per sempre i no deses
el record de nits i vespres on el temps
ens bressava, esplendorós i lent.
En les immenses onades del temps
vam deixar-nos bressolar junts, com si
en una escletxa enlluernant tinguéssim
per sempre un mateix destí. No oblido
aquest futur amb tu, on la fabulosa
felicitat s’hi feia lloc, i encara en
les breus trobades, on et busco, refaig
a les palpentes la nostra fabulada
història. En el fosc onatge del teu mar,
abrupte, aspre, i sempre enfurit,
hi arribo com un sol a assuaujar-te la pell,
a brunyir-te com un metall polit.
Encara en el dens i espurnejant temps,
ple de la frisança per trobar-te, escorcollo
els meus sentiments, que són ferms i serven
el miratge. I em demano com t’he inventat
i no puc desinventar-te, i com et vull
per damunt de tot atzar, perquè només
amb tu puc convertir-me en maga.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes de desamor, Poemes de la passió
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 