Category Archives: Poemes amorosos

Allà, el meu amor

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari

I vaig haver d’admetre que allò havia passat,
que tu deixaves lliures els nostres destins nus,
que jo era un accident al teu tenallat viure,
criteris capgirats, el seny enterbolit,
l’època estalinista que us constrenyia a tots,
on també els vostres credos, com grans blocs de ciment
estàtics, obsolets, ara se us ensorraven
amb el frau comunista. Immòbils, despullats,
amb el buit sota els peus, empassant-vos la terra.
Allà, el meu amor estavellant planetes,
allà, la teva por que es protegia, inerme.
Eres, com tot Polònia, un ésser captiu, feble,
fustigat molts anys per déus d’inflades parpelles*.
Allà, el teu terror, a tots, a tu mateix,
la llibertat primera, que era jo qui encarnava,
servit per prostitutes que al teu índex giraven.
Allà, el meu amor, per caminar estrelles,
allà, el meu desig, que no et va fer renéixer,
allà, el meu dolor, tot just en retirada
d’aquella guerra cruenta, de què vam ser-ne ostatges.

  • Vers del poema Elegia, d’Adam Zagajewski. Exactament: deus soviètics d’inflades parpelles

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió

Enyor

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari

Enyoro la florida de la rosa
estesa dins l’estela de l’estiu
amb el teu cos morè, sempre presagi
de felicitat fluent com un riu.

Enyoro l’habitar aquella vivència
de vida fonda abraçada al teu cos,
amb Europa esperant-nos tota encesa
per conèixer amb nosaltres què és l’amor.

Enyoro les estrelles que venien
a vetllar-nos sota el cel de París,
la tendresa infinita, indescriptible,
carnosa com un fruit del paradís.

Enyoro la Venècia fabulosa,
els canals que ens estenien la mà,
la teva passió commovedora,
el blau de l’aigua que ens va bressolar.

Enyoro les nostres nits vora l’Arno,
el riu fluent que ens va tastar el desig,
la llum de matinada despertant-nos
com si ja mai no hagués de fer-se nit.

I t’enyoro a tu sempre i per sempre,
en el temps desfet sense el teu bategar,
l’absurditat dura com la matèria
ofegant-me allà on no existeix rescat.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes per a M., Poemes per a un home

Fuetada

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari


La nostra història embruixada,
que fàcil la vas trair,
i la nit, que ens transformava,
la incisió de l’un en l’altre,
l’existència més alta,
com tot ho vas destruir.
Com de febles, com de fràgils,
com de frangibles i làbils,
i com la mort s’hi enfondí.
Et revisc de ple avui
entre plenitud de notes
que fan una simfonia,
i esclatem per tot arreu,
joveníssims, del tot lliures,
amb les flors que acompanyaven
el nostre estimar conscient.
Immergida en tu de nou,
a qui mantinc sense temps
en aquella estança nostra
de l’intemporal saber.
Allà avanço pel teu cos
com tu avances pel meu,
dos éssers en aliatge,
i just quaranta anys després
és sols allà on puc trobar-me.
Ets tot el que m’ha format
m’ha expandit, m’ha originat,
i el camí cap a la mort
és sols la teva mancança.
Atreta per sempre més
a la vivència nuada,
a la veritat més nua
del nostre amor desgranant-se,
em vaig confiar a tu
 sense bastida ni xarxa,
sols amb el nostre futur,
desfet d’una fuetada.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes de desamor, Poemes per a M., Poemes per a un home

Distància

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari

De quin estrat m’estimaves
de tots els que a tu et formaven,
o des de quins t’allunyaves
o estaves en contra meu.

Pensava que ens pertanyíem,
i aquesta va ser l’errada,
no tenia perspectiva,
i vaig caure brutalment.

Però aquell nostre absolut
de temps, anys, era veritat
al meu ser enamorat,
que igual guardava distància.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió, Poemes per a M., Poemes per a un home

Dimensió exacta

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari

Si et deixo anar voleiant
al vent de totes les pèrdues,
què restarà ja de mi,
tu que al meu costat aplegues
de tot l’amor la saviesa
que vam fer brollar, existir.
Inserta en la nostra màgia
és com he seguit vivint,
a l’estrat de més endins,
dolor i traïció voltant-la.
Aquella vivència ardent,
la meva dimensió exacta,
sempre ha perdurat roent.
Sols amb mi serà colgada.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió, Poemes per a M., Poemes per a un home

Temps suau

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari

Era el temps suau el que em duia a tu,
la més gran bellesa a la nostra cambra,
l’olor de la pluja, la tardor emparant-se
en la gran tendresa que regalimàvem.
I sí, era aquest temps de tants anys enrere,
i jo tan disposta com si ni un sol dia
m’apartés de tu. En tu renascuda,
també en mi mateixa, atenyia el món,
la seva riquesa, el plaer punyent
de viure a la terra, amb tu immarcescible,
com ho has estat sempre.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió, Poemes per a M., Poemes per a un home

No cal

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari

D’ençà que ho vam deixar
només m’he despenyat,
avall, per la muntanya,
nafrada, fracturada.
El dolor, esgarrifós.
Segueixo en descens ràpid
tothora estavellant-me.

No cal més agonia
ni en vellesa colgar-me.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió, Poemes per a M., Poemes per a un home

Introbable

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari

Et segueixo pressentint
dreta en l’aire de la nit,
sola en la ciutat callada.

Ara que tot se m’ha fos,
que el dolor oneja en una asta
com una antiga bandera

gastada i esparracada,
vaig cap al teu gran amor,
la meva vida introbable.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió, Poemes per a M., Poemes per a un home

Per res

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari

Digue’m on se’n va anar
la nostra joventut,
la tendresa fragant,
l’ímpetu d’estimar-nos,
l’espiral d’aquells dies,
per sempre els més intactes,
fent de tu única tria,
home absolut i astre.
Vas penetrar en mi
fins dins el moll de l’os
modificant les cèl·lules,
que sens tu a penes viuen,
i m’he arrossegat
quaranta-dos anys més,
perquè viure sens tu
per res basta la vida.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió, Poemes per a M., Poemes per a un home

Trobable

Posted on 26 febrer 2025 | Deixa un comentari

M’allunyo més de tu
cada dia que passa,
tot i que m’imagino
caminant cap a tu.
Al final allò resta
com una joia intacta
a l’inici del viure,
d’on n’emana l’essència,
el sentit de ser al món,
la fragància primera,
el meu naixement nou.
Vas ser aquella delícia
amb què tot es mesura,
cap a la qual camino,
amb tu a milers d’anys lluny,
la que és en mi inserida,
la que em guia les passes,
la que em duu cap a tu,
que encara crec trobable.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes per a M., Poemes per a un home