Hi havia el filat alt del teu somriure
on estendre carícies i petons,
el cabell, llenç de mar, escuma viva,
on nedar fins capbussar-me al fons,
i en la intimitat de la cambra ombrejada
amb la brisa lleu de cada vent del món,
ens escolàvem sensibles l’un en l’altre,
recorrent, tendres, senders de corindó,
assenyalant els rius majestuosos
de les grutes subterrànies amb llum d’or,
ja molls d’empremtes, d’ardor, de estels fugaços,
retornats gràvids, encesos de claror.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes
Et duré un ram de flors enmig del dia calent
quan sota el cel serè et vingui a dir adéu,
el vent aturarà el respir llargament
amb l’esperança nova que resti amb tu un dia més.
Jo et faré una cançó que desaré en mi,
que mai coneixeràs, amb tot el meu sentir,
i paraules d’amor escamparà el matí,
marinada encensada, olor de gessamí.
Dins la meva fondària plorarà un llaüt
vibrant de sentiment, amb el seu so agut,
la lluna bressarà des del cel impol·lut
el desig que guardava a dins del meu aljub.
Fulminant, un miratge un dia m’assolà
un llampec de bellesa que de cop va esclatar
i que es va endur de mi, deixant-me fascinar,
el meu amor silent, la força d’estimar.
S’ha succeït el temps que hem arribat al fons
i hem alternat la gràcia amb vinces de dolor
i han quedat mesurades les fites de l’amor,
l’amplitud insalvable que ens separa a tots dos.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes
Ja no t’esperaré a cap escenari
preparat per trobar-se els amants,
cap taula de cafè ni cantonada
sentirà la nostra olor fragant.
Cap porta girarà les frontisses
per deixar-te endevinar tendrament
ni el teu cos esplendorós d’esguard sensible
s’acostarà amb la il·lusió latent.
Ni el dia obert ni la nit que murmura
acolliran el flamejar dels petons,
ni cap l’alba sentirà la nostra brisa
perquè te n’has anat per sempre, amor.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes
Hi havia un càlid vent
i pluja a les sabates,
i petons dolços, lleus,
i una petita llàgrima.
Agredolç de l’amor
i bellesa truncada,
que canviava el teu cos
en lluna de nit clara.
Intimitat de temps
dins de la teva cambra
on erraven els déus
sens voler equivocar-se.
I paraules que tu
volies regalar-me
que es tornaven silents
a contrallum dels astres.
Però res no em sap greu, gens,
tot ho rescato, intacte,
com un collaret bell
amb tres denes trencades.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes
Vespre olorós, tendra lluna
que expecta el suau cel de plata,
íntim vespre de caliu
mentre em trobo esperant-te.
L’estació va portant gent
a la plaça il·luminada,
jo espero el teu cos ardent
amb el goig de flama alta.
I l’encens a dins del pit
flairant just pet estimar-te,
amb mi se t’emportaré
per atrapar estrelles blanques,
altes dalt del firmament,
travessant els camins d’astres
que espurnejaran de llum
amb les nostres sengles passes.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes
Anhel de tarda d’estiu,
el mocador roig ondula
entre l’aire llevantí
mentre el camp de blat murmura.
Mocadoret de l’amor
tremolós com una fulla
que ens vens a fermar al cor
el brogit que mai s’atura.
Aire calent de roselles,
delit dins de l’hora bruna
amb el mocador premut
entre els llavis, roig espurna.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de les estacions
Els nostres focs van cremar
i ja no resten paraules.
Potser el plaer
de la tarda al teu llit,
passions i sexes
nodrint-se i confonent-se,
i el teu cos
innocent com un pa,
i el meu cos,
anís dens i cireres,
i el cor que bategava
per trobar, a la fi,
estances i dreceres.
Planerament,
ens vàrem arribar,
amb tots els meus extrems
vaig reconeixe’t,
i tu et reties
sol·lícit i lliurat
a tot l’encís
d’aquell adéu
per sempre.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a N., Poemes per als homes
Al blau vell del cel
la lluna lluent.
A la plaça oberta
hi passa la gent.
Toca la campana
el lleu pas del temps.
La teva figura
fonedissa, absent.
Es condensa l’aire
endolcit i quiet.
Prepara l’escena
però tu no hi ets.
El lent transitar
del vespre, fosquent.
Les antigues pedres
retenen rellent.
Els xiquets segueixen
el seu joc freqüent.
Els xiprers s’enfilen
punxeguts, pacients.
La lluna es mou calma
al cel permanent.
Amb la bellesa encesa
t’espero, complaent.
Amb l’amor en un puny
t’espero inútilment.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes ombrívols
Em recordes els homes
que vaig estimar de jove;
pell i experiència incautes,
somnis que a borbollons broten.
Fas l’olor lliure i hermosa
de nova cançó catalana,
del somriure de les ones,
d’un matí calent de platja.
Tens el tacte ardent i humit
de joventut que et traspassa;
passes una nit amb mi,
per sempre, te’n vas a l’alba.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes
Asseguda en un extrem del bar
em fascina la teva qualitat salvatge.
Feréstec i a prop d’allò ignot de mi ets
per sentir amb tu el foc per primera vegada.
Fonda és la nit i estrenat bufa el vent
i límpida és la llum dels carrers solitaris
on prendre’t llavis i mans goludament
i arribar a l’espurna on t’esclata la màgia.
Preciosa és la vivència de la flama de tu
tocant-te a penes o en fricció amb el teu marge.
Home remot per endinsar-m’hi al ple
amb desig cantellut, amb amor de solatge.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 