Altiplans d’Amèrica, abundor de palmes,
fang i pluja espessa, dolcesa i boira alta.
Fullam, plataners que fan de paraigua,
homes que travessen pujols i hores blaves.
Natura infinita, camins sempre viables,
escalfor del món entre fulles i arbres.
Amèrica íntima, on canten les garses
on riuen els micos, on vetllen iguanes.
I on l’amor s’estén amb les dues ales,
planant sobre el mar des de ribes altes.
I a platja, a recer, floreix una estança
amb un llit subtil de flors de sal i ambre.
I el dia i la nit la visiten, càlids,
estenent-s’hi, oferts, feliços d’atraure’s.
El dia i la nit, suavitat de nacre,
seda negra i riu, setí i oleandre.
Esplèndids amants que sobre el llit s’amen:
s’han mirat als ulls i ha fluït la màgia.
El dia té el llavi a la nit que calla
i ella obre el caliu i la llum que guarda.
I de tots dos neix delícia, fragància,
remorós encís, abundor que esclata.
Dia i nit units, sens fi acaronant-se:
suau els ve a ungir l’oceà que els banya.
Pluja sense tro, cel que trenca l’aigua,
llavors com fruit d’or pel món, escampant-se.
Esclat d’abundor, la fruita granant-se,
cacau, esplendor, dia i nit conreant-se.
Dia i nit vetllant, intactes, flor i fauna,
estampant al cel delits i besades,
ondulant carenes, fent afraus, gorjades,
dreçant els destins de vides humanes.
De lluna i de sol són totes les ànimes.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 