
Soc una tal dona
que espera els teus llavis
sense cap promesa,
les mans que descorden,
els petons que cremen,
i s’atura amb tu
en el temps que es dreça
un fugisser instant,
fruït ja per sempre.

Soc una tal dona
que espera els teus llavis
sense cap promesa,
les mans que descorden,
els petons que cremen,
i s’atura amb tu
en el temps que es dreça
un fugisser instant,
fruït ja per sempre.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes del temps, Poemes per als homes

Mai hi ha hagut tan recòndit caliu
en els cossos confosos en claror d’amor,
mai qui fores no s’ha enfosquit
i segueixo immersa en el nostre doll.
I anem junts endavant en el temps
que no incideix en el nostre pertanye’ns.
Tenint-te així no m’importa pas gens
la meva tan minsa insignificança.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes ombrívols, Poemes per a M., Poemes per a un home
Recordes com t’estimava?
Amb les mans buides de tu
sota una renglera d’arbres.
Era quan moria el dia
i la nit vibrava, intacta,
i les teves mans, com fulles,
seques queien, i marxaves.
Jo era l’empremta de tu
i tu en la nit fulguraves.
La nit, cegada de llum,
vivia sense hostatjar-me.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la solitud, Poemes per als homes
Alço la copa ben alta!
El vostre sol m’emborratxa,
la vostra abraçada nua
de plenitud que s’escampa.
Sobre un vestit blanc de núvia
damunt la terra esponjada
dormiu amb un son calent,
el cos ofert un a l’altre.
Alço la copa rosada!
Sou una flor de la prada
amb corol·la i calze oferts
tan completa que a si es basta.
Els rajos del dia us colren
i plàcidament compassen
el flux perpetu de sang
amb so de gruta endinsada.
Alço la copa de grana!
Sou home i dona que canten
l’embriaguesa dels sentits,
i els déus us miren i callen.
Vulnerables al destí,
perdedors de la batalla,
us abraceu fins morir
per fondre la mort que campa.
Alço la copa de vi!
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes solars
Ens vam quedar allà, amor.
Entre els trens d’Europa va restar la nostra vida,
la il·lusió com una incandescència,
una felicitat mai no extingida.
Va restar allà la nostra solidesa,
l’aventura infinita compartida,
la sensualitat de la nostra existència,
el nostre món fulgurant, carícia sobre carícia.
Només et cerco a tu tants anys després
d’aquella nostra vida.
Enlloc no he trobat ni hi ha res més
que aquell sol que intensament gravita.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes dalt del tren, Poemes per a M., Poemes per a un home
Queia la filagarsa de la nit
sobre un somni filat de lluna plena.
El teu cos de tramuntana va vibrar,
i vaig sentir, ofertes, les portes de la vetlla.
Durs punyien els músculs enaltits
oferint-se a un ball de dansa tensa.
Nova aixecava la testa el meu desig brunyit,
només per tornar a assaborir
que l’amor és nuesa.
Publicat dins de Poemes amorosos
Deixeu que corri el mar
amb la seva bravesa de petons,
que l’onatge en vaivé amb què s’ofereix
sacsegi les fronteres del món,
que el desig que duu al nervi i a la pell
es fongui amb la tendresa del sol
que la passió arribi amb tot el tremp
del mar revolt pel més carnal amor.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig
Pren-me sencera amb les teves mans
i porta’m al país del teu cos tumultuós,
per reverdir-me entera amb llucs i brots gemats
per encendre de ple les fogueres majors.
Irisa amb la teva pell els filats més roents
del desig arborat que em traspassa l’amor,
ungeix-me al teu foc viril molt lentament,
i deixa’m prendre el nèctar que traspua el teu ardor,
que em vull quedar per sempre al teu encís,
temps aplegat al teu ésser vital,
temps que amb tu es multiplica, infinit,
i crea un nou estel a l’espai orbital
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per als homes
Encara el teu cos que em fuig
el faria amor meu
i et perdria entre els meus pits
i el meu entrecuix ardent.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per als homes
Etiquetat llibret Denes trencades
Per Barcelona retrunyen
les nostres passes,
aquell sol de l’hivern
les abraçades,
el mar i el port al fons
tu i jo a les Rambles
olorant l’aire nou
fent passejades.
I preníem cafès
a Ciutat Vella
les mans entrellaçades
l’ànima lluenta,
els poemes als llavis
rojos de festa,
sense ni sospitar
l’àrdua tempesta
que tot ho va arrasar,
veloç i cruenta.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes