Mogut per un ressort, com un autòmat,
al teu cos i al teu mirar a tots retens.
Fas gestos controlats, que repeteixes,
i aquesta rigidesa et deixa ert.
No pots sortir del monstre que et conté,
compromès l’intel·lecte, tota acció,
anul·lats sentiments, sense emoció.
Un ésser carregós que vol atraure
i desplega els seus mims de seducció
per recaptar poder, fascinació,
dels quals no en sap fer res, sense promesa,
tan sols per seguir sent d’autòmat presa.
És un joc d’encenalls que tot refreda,
un cinisme tallant que deixa sec.
Desassossec intern per a qui el vetlla:
deixeu-lo consumir-se en cova interna.
Vermell del sol -mediterrànies platges-
sembla que algú ha pintat l’ésser parlant
que és ninot animat que es va accionant
gràcies a la fal·làcia i a l’engany,
que és la fascinació que arreu proclama.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 