Primer Premi de Pintura d’un alumne
de l’Escola d’Art UGO Ussuriysk de St. Petersburg
Vespre blau i gèlid de Sant Petersburg,
les cases nevades d’esponjosa nata,
un silenci ple hi és detingut
i entre l’aire estàtic el poeta avança.
El Neva és de vidre fins als fonaments
dels ponts sinuosos que, glaçats, el guarden
i lleons alats, dalt d’un escambell,
eleven a l’aire les ales daurades.
Palaus de colors, nata amb melmelada,
i un borrissol fi, treballat amb mànega.
Cauen volves lleus i el poeta passa
per ponts i carrers, fent-hi ziga-zaga.
Ve d’un salonet amb finestra ornada
per la flor de gel,amb neu per barana.
Allà hi té el llit, i una salamandra,
i un samovar vell on el te s’hi escalfa.
I una taula al fons, amb cadira clara,
on pren cada mos, on fa art de paraula.
On escriu l’amor roent que el traspassa,
on escalfa el cor, menant-ne l’oratge.
Somia un desig: que la dama que ama
li obri a ell el pit, li ofereixi entrada.
Molt a prop rebull l’estufa incendiada:
la musa ha vingut a escalfar-s’hi, alada.
I li ha dit, fluixet, dolça i retornada,
el poema ardent, que és per l’estimada.
I l’ha esperonat, aquesta vesprada,
a dur-l’hi ben prest malgrat la nevada.
Ell li ha dat un bes, el te fumejava,
se n’han pres tots dos amb llet ensucrada.
I ha sortit, valent, per carrers i places,
travessant el ponts de la seva pàtria.
El poema duu, calent, tant com l’ànima,
i un amor al pit que cap neu no glaça,
i el desig més viu de sentir a l’albada
que l’amor s’ha fos en una abraçada.
Fràgil, va endavant, el cel per teulada:
el seu anhel omple la ciutat nevada.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 