Category Archives: Llibres imprescindibles (programa radiofònic)

Irène Némirovsky va néixer a Kiev, Ucraïna,  l’any 1903 i va morir el 1942 a camp de concentració d’Auswitchz, quan només tenia 39 anys. El seu pare era un jueu ric, i la seva mare pertanyia a l’aristocràcia ucraïnesa, una classe decadent i arruïnada.

Va ser educada per una institutriu francesa, cosa que va fer que per a ella el francès fos com una altra llengua materna. I des dels 16 anys va viure a París, motius pels quals va escriure la seva obra en francès.

L’any 1929, a l’edat de 26 anys, Irene Nemirovsky publica a París la seva primera novel·la de les 13 que havia de publicar en vida i comença la seva carrera literària. Ràpidament esdevé una escriptora cèlebre i es comencen a adaptar algunes obres seves al teatre i al cinema.

El 1939 els nazis ocupen París. El 13 de juliol del 1942 els nazis detenen Irène Némirovsky i seguidament és deportada a Auschwitz, on és  assassinada un mes més tard.

La seva obra Vi de solitud es considera la seva obra més autobiogràfica de l’autora, i tracta de la seva vida d’ençà que era una nena de 8 anys fins a la majoria d’edat.

L’obra comença el que semblaria un retrat costumista d’una família burgesa. La primera imatge que l’autora ens presenta és la de la família asseguda al gran balcó un vespre d’estiu ple d’olors, davant el riu Dnièper, en un entorn de paradís.

Però just a la 3a pàgina ens adonem de la mena de relacions que s’estableixen dins d’aquesta família, i de cop se’ns gela la sang. Perquè aquí ja es manifesta la repulsió que la protagonista, Hélène, una nena de 10 anys, sent per la seva mare.

A partir d’aquí, comprendrem de seguida què és el que Irène Némirovsky ens vol explicar a la seva obra, que és aquesta angoixa asfixiant d’aquesta nena en aquesta família, i l’odi que va covant per aquesta mare per a qui és una molèstia i de qui no s’ocuparà mai, i a qui sempre apartarà del seu costat.

A Vi de solitud també hi sentirem el batec d’aquesta Europa decadent de la primera meitat del segle XX. Una Europa que va de dret a la seva pròpia autodestrucció i que acabarà amb guerres monstruoses i milions i milions de morts.

Carme Cabús

https://www.cugat.cat/diari/sons/144832/_vi-de-solitud_-una-lectura-imprescindible-per-descobrir-l_escriptora-irene-nemirovsky-

     Anne Enright va néixer a Dublín l’any 1962. Ha publicat llibres d’assaig, diversos volums de contes i 4 novel·les. Amb l’última, La trobada, va guanyar el Premi Man Booker el 2007, que immediatament es va traduir a més de 30 llengües. Els seus contes han estat publicats a moltes revistes i diaris tant d’Irlanda com d’Anglaterra.

     Amb La trobada penetrem de ple dins el territori d’Irlanda, al seu clima, al seu tipus de relacions i, sobretot, al seu context social i cultural.

      L’argument gira al voltant de la mort del Liam, un dels fills del clan Hogarty, en un inici de 12 germans dels quals ara en queden 9. I aquest serà el nucli del llibre, que empenyerà la protagonista a descobrir qui és cada un de veritat per arribar a comprendre què ha portat a la mort en Liam.

     Es traca d’una novel·la potentíssima, que té el lector constantment abduït pel pes de la complexitat de les relacions d’una família, per l’ambivalència dels sentiments, pels seus personatges sempre veraços i absolutament convincents. En aquest sentit, té moments de gran ressonància emotiva, i per la seva ambivalència en molts aspectes és un llibre profà, i en molts altres és molt elevat.

    Anne Enright a la seva obra La trobada ens situa també davant la immensa fragilitat de la vida,  l’esforç que suposa aprendre a assimilar les malvestats, acceptar la mort, retornar a l’equilibri, i mostra molt clarament la desprotecció de tots nosaltres tant davant la mort com davant la vida, així com  la solitud i la inestabilitat de les relacions humanes. Però alhora ens mostra també la renaixença constant.

https://www.cugat.cat/diari/sons/143982/_la-trobada_-d_-anne-enright-al-_llibres-imprescindibles_

Jean Marie Le Clézio va néixer el 1940 a Niça, en plena Segona Guerra Mundial.

Quan la família es trobava als refugis antiaeris la seva àvia, per tal de distreure’l de l’angoixa, sempre li explicava un conte. Le Clézio atribueix a aquests contes la seva passió per escriure.

Avui és autor d’una cinquantena d’obres de ficció entre novel·les i contes, i autors de nombrosos assajos i articles periodístics. Va rebre el Premi Nobel  el 2008, i l’Acadèmia Sueca el va definir com “un escriptor de la ruptura, de l’aventura poètica i de l’èxtasi sensual, i alhora explorador d’una humanitat que va molt més enllà de la civilització europea”. És, a més, l’autor francès més traduït de tots els temps.

      L’Àfricà és un llibre d’una poètica condensada, una de les obres més íntimes i personals de Le Clézio, ple d’una atmosfera densa, impactant tant per la realitat de l’Àfrica i la seva civilització com per les comparacions que fa amb la civilització europea, en un moment, a més, que aquesta civilització europea es troba enmig de la violència de la Segona Guerra Mundial.

     A L’africà l’autor ens parla de 3 temes essencials: per una banda, de l’empremta definitiva de la seva vivència a l’Àfrica, on hi va viure 2 anys de la seva infantesa; d’altra banda, del rebuig visceral a la colonització; i, sobretot, de la vida del seu pare, que reconstrueix al llarg del llibre, i de la seva relació amb ell.

     En aquesta obra l’autor trenca tots els tòpics occidentals i ens fa penetrar en la realitat de l’Àfrica, tot mostrant-nos la seva gran civilització, profundament humana.

Carme Cabús

Si us abelleix sentir el programa ho podeu fer a l’adreça següent:

https://www.ivoox.com/l-039-africa-jean-marie-le-clezio-audios-mp3_rf_35334608_1.html

Aquest és un dels meus programes literaris a la secció Llibres imprescindibles de Ràdio Sant Cugat, dins l’espai Sant Cugat a Fons, conduït pel periodista Albert Prat.

En aquest cas, presento L’amant, de Marguerite Duras, Premi Goncourt 1984

A L’amant, en el marc colonial de la Indoxina francesa dels anys 30,  ens endinsem a la cambra on una nena blanca i pobra de 15 anys i mig i un ric noi xinès de 27 es troben sovint per a una relació íntima. Fora de tòpics, prejudicis i caselles mentals, assistim de manera privilegiada a la història que s’esdevé entre aquestes dues persones, en la qual es descabdellen els sentiments més complexos i profunds barrejats amb la por de tots dos, diferent en cada un. Una història, d’altra banda, fortament dominada per les pròpies relacions familiars i per les relacions de poder del món colonial on viuen. Amb aquest llibre ens trobem davant de l’excel·lència de la literatura, i és a partir de la màgia que es va desvetllant la narració. Una màgia que prové de l’estil narratiu, subjugant, absorbent, molt més semblant a la poesia que no a la prosa, on cada frase podria ser un vers, per l’extensió, la sonoritat, la cadència, el flux del pensament, la introspecció, la intimitat, per la força arrasadora de cada una de les frases, amb una càrrega hipnòtica, fent arribar al límit el mateix llenguatge. Una narració on tot és essencial, sense el més mínim de contingut superflu. Carme Cabús

Marguerite Duras va néixer el 1914 a Saigon, antiga capital de la Indoxina francesa, en una família de la colònia. Als 18 anys va deixar Saigon i es va instal·lar definitivament a França. Al llarg de la seva vida es va dedicar sempre a la narrativa, amb l’escriptura de novel·les, d’obres de teatre o de guions cinematogràfics. Va ser sempre una intel·lectual compromesa, va estar un temps afiliada al Partit Comunista, i en el París ocupat de la Segona Guerra Mundial, Marguerite Duras, juntament amb el seu marit, l’escriptor Robert Antelme, va ser membre del Moviment de la Resistència contra els nazis. Va morir a París el 1996, amb un gran reconeixement de la seva obra. Carme Cabús

https://www.ivoox.com/l-039-amant-marguerite-duras-audios-mp3_rf_34126924_1.html

Aquest és un dels meus programes literaris a la secció Llibres imprescindibles de Ràdio Sant Cugat, dins l’espai Sant Cugat a Fons. Un espai conduït pel periodista Albert Prat.

En aquest cas, presento l’obra de Varlam Xàlamov Relats de Kolimà I.

A Relats de Kolimà l’autor exposa minuciosament la vida deshumanitzada dels reclusos al Gulag soviètic, anomenat l’infern blanc. Els relats de Xalàmov són curts, aspres, tallants com un vidre esmolat, descarnats, directes, i sobretot, i això és el que els fa imprescindibles, sense cap mena de concessió al més mínim confort o a la més mínima complaença per al lector: mai no hi ha cap epifania. Els seus relats els llegim corpresos, esbalaïts, aguantant l’alè. Xalàmov ens situa enmig de la realitat i ens fa participar d’aquest horror, que ell expressa amb les mateixes paraules que fem servir per a la vida quotidiana, amb un resultat que transcendeix el mateix sofriment. Perquè no existeixen formes a cap idioma per a poder expressar la realitat infrahumana que es viu a Kolimà. I l’autor, alhora, ens fa partícips de la humanitat essencial que resta a aquells homes en qui el poder de l’Estat soviètic s’ha acarnissat, destruint una rere l’altra qualsevol esperança. Carme Cabús

Varlam Xalàmov és un poeta, periodista i escriptor rus, nascut el 1907 a la ciutat de Vòlogda. Crític amb el règim d’Stalin, partidari de tornar al testament de Lenin, va ser condemnat tres cops a la presó i, en conjunt, hi va passar 17 anys. L’última vegada va anar a raure als temibles camps de la mort de Kolimà, d’on va ser-ne un dels pocs supervivents. Xalàmov, un dels grans escriptors en majúscula del segle XX, fa art dels esdeveniments dels quals és testimoni i protagonista. Els seus relats, publicats en 6 volums, són un monument a la literatura. Va morir a Moscou el 1982, abans de veure la seva obra publicada al seu país. Carme Cabús

https://www.cugat.cat/diari/sons/140714/varlam-xalamov-i-les-croniques-del-gulag

Aquest és un dels meus programes literaris a la secció Llibres imprescindibles de Ràdio Sant Cugat, dins l’espai Sant Cugat a Fons. Un espai conduït pel periodista Albert Prat.

En aquest cas, presento l’obra d’Isaac Bashewis Singer A la llar d’un rabí, Premi Nobel de Literatura el 1978.

A La llar d’un rabí ens endinsem en els carrers del barri jueu de Varsòvia del tombant del segle XX, eradicat per sempre fa només 70 anys, i que ara ens fa l’efecte que no ha existit mai. I tot aquest món jueu, bigarrat, riquíssim i entranyable, l’autor ens el fa viure en els 49 relats que formen la seva obra. Isaac B. Singer ens ofereix un fresc de personatges extraordinàriament ben perfilats, plens de personalitat, de llum, de vida interna pròpia. Amb un estil directe, viu, fresc, vigorós, l’autor ens transmet la forma expressiva amb què es transmetien les antigues contalles, faules, llegendes i contes jueus que s’explicaven al si de casa seva i de les famílies de la seva comunitat jueva de Varsòvia. I així tornarà a fer reviure persones, creences, indrets, ambients, fets i rostres d’aquella humanitat de la qual va formar part. La seva obra la llegim com si fóssim a la vora d’un abisme, fascinats per les històries entranyables del barri jueu, però també corpresos per tot l’horror que després va esdevenir damunt d’aquest poble, amb el seu extermini planificat pels nazis i la destrucció absoluta del seu barri, juntament amb el 90% de la ciutat de Varsòvia, que van desaparèixer. Carme Cabús

Isaac Bashevis Singer va néixer l’any 1904 a Radzymin, Polònia, al si d’una família jueva ortodoxa. Pertanyia a una nissaga de rabins eminents tant per part de pare com de mare. El seu pare era el rabí i guia espiritual del carrer Chrolmalna, al barri jueu de Varsòvia, la comunitat jueva més gran d’Europa. Un barri on es parlava exclusivament en ídix, la mateixa llengua amb què l’autor va escriure tota la seva obra. L’any 1935, en vista de l’avançament del feixisme a Europa, Isaac Bashevis Singer va emigrar a Nova York, on ja residia el seu germà gran. Va morir l’any 1991 a Florida, als Estats Units, amb una obra extensa i molt estimada pels seus lectors. Carme Cabús

https://www.cugat.cat/diari/sons/141366/_a-la-llar-d_un-rabi_-de-isaac-bashevis-singer-llibre-imprescindible-del-_sant_cugat-a-fons_

Aquest és un dels meus programes literaris a la secció Llibres imprescindibles de Ràdio Sant Cugat, dins l’espai Sant Cugat a Fons. Un espai conduït pel periodista Albert Prat.

En aquest cas, presento l’obra d’Arundhati Roy El déu de les coses petites, Premi Booker 1997

El déu de les coses petites és l’obra d’una escriptora magistral que ens explica, amb una sobrecàrrega poètica i sensorial, la vida d’una família de casta alta del sud de l’India, concretament de l’estat de Kerala. Una novel·la traspassada per la tendresa infinita d’una mare i un amor fulgurant. El nucli de la narració és una transgressió, a partir de la qual l’autora aborda els temes cabdals de la humanitat com si es tractés d’una tragèdia clàssica grega. Carme Cabús

     Arundhati Roy va néixer l’any 1959 a Shillong, al nord-est de l’Índia, però va passar la seva infantesa a Ayemenem, a l’estat de Kerala. És tant escriptora com activista,  i és reconeguda tant pels seus llibres de ficció com pels seus escrits sobre política, medi ambient i drets humans. Va estudiar arquitectura a la Universitat de Delhi, però ben aviat va mostrar la seva vocació literària tot escrivint guions per a pel·lícules i sèries de televisió. L’autora també està profundament compromesa amb el moviment pacifista i l’any 2004 va rebre el premi Sydney de la Pau. L’any 2017 va publicar la seva segona obra de ficció, El ministeri de la felicitat suprema, amb una gran rebuda per part dels seus milions de lectors. Actualment viu a Nova Delhi. Carme Cabús

https://wetransfer.com/downloads/510834e0f3873736df990da0fb230bb420190401075751/a4b5d5335ef6d7c57b2fb00c33e36a3c20190401075751/b5ee48/grid

Aquest és un dels meus programes literaris a la secció Llibres imprescindibles de Ràdio Sant Cugat, dins l’espai Sant Cugat a Fons. Un espai conduït pel periodista Albert Prat.

En aquest cas, presento l’obra de Josep Maria Planes Nits de Barcelona.

A Nits de Barcelona ens endinsarem, de manera privilegiada, en la Barcelona noctàmbula dels anys 30 del segle passat.  Amb una prosa brillant i captivadora, sempre persuasiva, colorista i tendrament irònica, l’autor ens descriu 13 locals de la Barcelona dels anys 30, des dels més luxosos fins als més populars i fins i tot miserables. I per acabar, ens parlarà de la nostra Rambla, inabastable, sempre magnificent. Una època en què la vida nocturna de Barcelona era comparable a la de París, Londres, Budapest o Nova York. Carme Cabús

Josep Maria Planes va néixer a Manresa el 1907. De molt jove comença a treballar  en un dels diaris de Barcelona més importants del moment, La Publicitat. És aquest mateix diari qui l’envia com a corresponsal a París, on aprèn el tipus de periodisme avantguardista que s’hi fa i el periodisme d’investigació. De nou a Barcelona, crearà la revista satírica El be negre, una de les millors de tots els temps. Per a La Publicitat investiga i denuncia la trama terrorista infiltrada dins del moviment anarquista català. L’abril de 1936, en un dels seus reportatges, acusa les patrulles de la FAI dels assassinats dels germans Badia. Al cap d’unes hores la FAI amenaça Josep Maria Planes. Tres mesos després, el 18 juliol de 1936, esclata la Guerra Civil i tots els esdeveniments es precipiten. Aleshores Josep Maria Planes tem per la seva vida i s’amaga en un pis d’un amic. Però poc  després una patrulla de la FAI descobreix el seu parador, l’agafen i se l’enduen a la carretera de l’Arrabassada, on el maten amb set trets a la templa. Té, aleshores, 29 anys. La seva ciutat natal, Manresa, no l’ha oblidat mai: li ha dedicat un carrer i és fill honoríc de la ciutat. Carme Cabús

https://www.ivoox.com/nits-barcelona-josep-maria-planes-audios-mp3_rf_33313181_1.html

Si no l’heu pogut sentir, proveu aquí: