Category Archives: llibre Lava encesa

Vidre trencadís

Posted on 15 Març 2025 | Deixa un comentari

I com plovia
en les nits isolades,
queien les gotes
com vidre trencadís,
densa atmosfera
sideral que rodava
fent espirals
del temps atapeït,
girant, segant-me
de tota vida humana,
vida existent
cada cop més llunyana.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de desamor, Poemes de la solitud

Estàtica

Posted on 15 Març 2025 | Deixa un comentari

De vegades
sento el tràfec del món,
l’energia
que tot ho traspassa
des de l’angle
d’una vida estàtica.
Gairebé
m’hi suïcidaria,
just enmig
del seu xuclador.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Rigors

Posted on 15 Març 2025 | Deixa un comentari

John Everett Millais

Clocpiu aquest dia
de boira blavissa,
de núvols que escampen
sols malenconia,
de les flors que pengen
del passat estiu,
ja fosa la glòria
del sol a l’alçària
amb els rajos fixos
sense ni una màcula.

Així, amorfament,
un dia d’octubre,
dins de la tardor
d’un mes completat,
miro aquest meu món,
reflex del meu dintre,
anant cap a hivern,
caient en un cicle
que no alça els amors,
que enfonsa en rigors.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de desamor, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes de les estacions

Festa Major

Posted on 15 Març 2025 | Deixa un comentari

Toca la solitud la seva cançó
de nostàlgia, del no-res que plana,
de l’esterilitat de la tarda tancada
en un cos que glateix de desig,
amb llavis on borbollen besades,
la pell de passió amarada, i uns ulls
on hi esclaten les llàgrimes
en aquest temps promès de Festa Major,
on la dona delectable que soc
calla i se sent sucumbir, soterrada.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de desamor, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud

Inerta

Posted on 15 Març 2025 | Deixa un comentari

Inerta com una estrella
faig giragonses en la nit parada.

Una carretera corba em mena
deserta i desolada.

El vent esquerp manifesta
la meva substància estranya.

La lluna freda m’envolta
de glaçada lluminària.

Sons esquerdats tallen vidres
i la nit acera l’aire.

Amb un calfred em redreço
l’aresta de l’americana.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Rosa dels vents

Posted on 14 Març 2025 | Deixa un comentari

Rosa dels vents
de roda esfereïda,
rosa rodant,
esbarriant les brises.

Vuit noms de vents
entre ells fent de frontissa,
les latituds
es fonen i capgiren.

Rosa, ramell
dels aires de l’oxigen,
extraviats,
jo ofegant-m’hi i morint-me.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la solitud

Autòmats

Posted on 14 Març 2025 | Deixa un comentari

Rebull la solitud
dins d’aquesta xardor,
el terra, els passos secs,
l’ànima, meteorit
encès al centre en flama.
És dolor incandescent
de tot el mal que campa,
que no té retrocés,
que ha ensorrat l’esperança.
La vida són pegats
simplement impulsats,
igual que aquells autòmats
de mecànic gest, màscara,
succedani humà
d’expressió trastocada.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Carnaval

Posted on 14 Març 2025 | Deixa un comentari

Es desborda l’alegria
el carrer és un riu d’amants,
la joventut deixa petja
en el cor del carnaval

La dansa és inexhaurible,
bat el ritme fastuós,
cossos de nou primigenis
s’hi bolquen amb tot l’ardor.

Jo guaito darrere els vidre
la joia que passa arran,
massa tristor em foragita
d’aquest fulgor exultant.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Fred condensat

Posted on 14 Març 2025 | Deixa un comentari

Va veloç la nit,

carrers desolats
vora estacions buides,
llums grogues enceses
sotjant cantonades
entre espès tarquim.

Perdudes contrades
de fred condensat
assetjant les cases.

Parió el paisatge
al dol de les ànimes.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Penúria

Posted on 14 Març 2025 | Deixa un comentari

M’he endinsat en el magma
banal de l’existència,
sense l’amor que em fermi,
sense delit que em toqui,
tan sols hi vagarejo,
desorientada, inerme,
mancances essencials
m’engoleixen dins boira.
I soc la dona trista
que es mou només per esma,
sense il·lusió, confosa
en pesantor de dies,
amb els malsons que escanyen,
amb el dolor en sordina,
que abrupte m’amenaça,
que noqueja el meu viure.
El seu borboll latent
en buidor m’esmicola,
desistida, anihilada,
m’esvaeix dintre l’erm
de la solitud fosca,
sense forces ni rem.
No tinc doll ni forment.
Soc en penúria closa.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de desamor, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes de malsons, Poemes ombrívols