Gaston de la Touche
L’angúnia d’aquestes festes
escarbotades al temps,
s’atura la vida entera,
trenca el teixit l’energia,
i les bagues esllanguides
són aquest defalliment.
Enmig de la primavera,
l’estació inestable,
ara plou, ara fa calda,
el meu cos mig plany, mig balla,
i soc dins un gran sopor
amb consciència de la mort.
Bé he de salvar aquests dies,
fer miques la letargia,
agafar el tren, trobar casa
dins de la ciutat versàtil
que tiba i emmiralla,
amb mar a tot el voral.
Les amistats, totes fora,
un turment que dins xarbota,
i resto una pelleringa
fins que no agafo els dos rems
i m’invento, i m’encamino
cap a una fita plaent.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 