Vaig al meu món canviant,
immens com un continent,
ombrívol dessota els plàtans,
amb el mar, que alena vent.
És com la joia infantil
de descoberta i misteri,
tot el món puc aplegar,
tot és meu perquè hi penetri.
Volto amples avingudes
d’antics arbres centenaris,
giro cantonades, rondo,
viatgera i ciutadana.
Em barrejo en el seu magma,
soc una més que l’habito,
més feliç a cada passa
entre tots, i distingible.
L’ombra excelsa m’acompanya,
la ciutat em consent, guia,
als seus carrers soc sagrada
com la dea que l’estima.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 