Aquest és l’espai del sud,
el dels hiverns tan benignes
que em té transitats camins,
que encisa la meva vida.
El dels meus tombs i festeigs,
i on m’he enfonsat sense mida,
on després he reeixit
i he conformat el meu viure.
La seva llum singular
d’hivern, límpida i humida,
la llengua, on bressola el mar
escampant-ne l’olor, el ritme.
Aquí he marcat coordenades,
aquí he arrelat a la terra,
a l’ànima catalana,
inserta en l’ancestral gènesi.
Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de la pàtria
Negra nit, vaig a buscar claror
a salons, a antigues cases nobles,
on floreix tant cultura com art,
que s’eleva damunt ciutats i pobles.
Una festa, allà on brindar amb xampany
per l’abstracte pensar de dones i homes,
figurant en música fugaç,
en els quadres que inauguren la mostra.
Ballarem al ritme de copsar
tot el goig que flueix i ens transforma,
i que ens fa éssers especials
al voltant d’un antic foc de cova.
Allà, sí, on va començar tot,
la claror, la genealogia
ja humana, creada a l’escalfor
de l’embat que al nostre avui gravita.
Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de la nit
Tarda d’estiu rossa i gloriosa,
faig el camí transitant-te endins
embolcallada per la teva mel dolça,
calor i pur aire, plenitud i delit.
Travesso boscos lluents de sol i abelles,
corre el tren vies i titil·la allà al lluny
bellesa estesa, ciutat que remoreja
en els seus barris de misteri i de llum.
Sola i completa, vinc prest a acaronar-te,
just a deixar-me seduir en tot per tu,
secrets que serves jo ja sabré trobar-te,
ciutat vorera de l’oceà profund.
Penetraré en les teves riqueses,
estadant de sumptuosos reialmes,
dona que es daura al reflex de mil·lennis
que ets i pervius, fada mediterrània.
Publicat dins de Poemes de Barcelona
Al tren torno a ser, de tornada a casa,
duent les troballes del mercat de vell,
per ornar la llar i per disposar-les
damunt dols, desgràcies, tot l’atuïment.
Diumenge complet, en convalescència,
fruint la ciutat de riquesa plena,
jardins, rambles, mar, cafès i mercats,
tot ho tinc a mans soc la dona en festa.
Publicat dins de Poemes de Barcelona
Vaig a un món virolat
de moviment continu,
de remors, cridadisses,
de cercles d’escalfor.
Així és aquest mercat
que esdevé a l’aire lliure,
triadissa de mans
de sorprenents tresors.
Regateig sempre prompte,
art de llunyans països,
regals sempre feliços
trobats per segon cop.
Així són els Encants,
curull de béns i encisos
que entre els alens humans
s’han originat tots.
Publicat dins de Poemes de Barcelona
Feliç i enjoiada per les tipuanes
que intensament ornen l’ésser meu de flors,
soc sota els seus arbres que airosos escampen
les corol·les d’ambre, papallones d’or.
Lluu el sol, es filtra per totes les branques,
i entre clarianes acarona el vent,
i tots els ocells que en estols voleien
sojornen, festegen als troncs renouers.
Quants braços no aguanten les fulloses rames,
pesants i abocades als jardins gemmats.
I una aroma espessa de nèctar de mel
ve a nodrir la vida joiosa, al seu ple.
Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de la natura
Aquí, al bar ciutadà,
en un recer intens, tot íntim,
fusta, marbre, vidre clar,
racons per seure i parlar,
d’una animació tan vívida.
Ressonen totes les veus
en l’espai, olor de sidra,
de vermut, cervesa, vins
borbolls de cava, amistat,
i el ventilador que gira.
Al bell mig d’un barri antic,
com àgora circular,
un cor bombeja, s’activa.
És fàcil trobar l’amor
al seu acollent recinte?
Publicat dins de Poemes de Barcelona
Rescatant retalls de temps
on hi hagi llum, el cel ample,
imprevisible i festiu
moviment, gent i comparses,
i activitat i relleu
de bellesa condensada.
Així, vaig a formar part
del brogit, que no s’acaba,
la ciutat que va girant
amb els seus carrers i places,
que és oberta a tots els mars.
Vaig a fer-m’hi ciutadana
amatent del seu passat,
dels seus somnis llargs d’anyades,
de mil·lennis fins avui,
i tinc el goig de trobar-la
en el temps que m’és donat,
ella eterna, i sempre humana.
Publicat dins de Poemes de Barcelona
L’aire amb premonicions
que m’impulsen l’escriptura.
Ahir, màgia de la nit
dins d’una faula rotunda.
Així, transitant carrers
sota les llums encantades,
entrant als palaus més bells
amb aranyes com joiells
escampant claror i miratges.
I allí movent-nos plaents,
gent i artistes prodigant-se,
amb obres magnificents
als murs i a les sales clàssiques.
La música, sons roents
del pianista a l’estança,
cantant de jazz somovent
el fulgor de la nit clara.
La pluja va deixar anar
gotes grosses i sentides
com bateig de llibertat,
amb olor nocturna i íntima.
Com va ser tot d’excel·lent!
Vam sopar en una altra plaça,
amb menges com si pels deus
que tota nit acompanyen.
Que tendres les nostres veus
dins la conversa nuada.
Fou com arribar a l’etern,
empès per la consciència
del temps, que gira i s’acaba,
i així vam estar a recer
del precipici que esguarda.
Publicat dins de Poemes de Barcelona
El tren habitual, quan l’agafo, ja fosc,
els llums freds que enlluernen, i a fora la nit
amb la seva olor densa, fragant de la humitat,
les espurnes de l’aire fregant, rasant la pell
a sota el cel altíssim, on viuen els planetes,
i estrelles amb la lluna, que orienta tots els mars.
No és una hora cansada, tot i que obscura nit,
comencen altres llums a la Rambla que encisa,
a carrers endinsats de la ciutat vibrant,
íntima i exultant, lúdica i combativa,
que vol fer més humana tota civilitat.
Cap allà soc en trànsit dins el tren renouer,
en la nit enigmàtica, absorta en la seva aura,
i el meu ésser que hi passa mentre que és el seu temps.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Barcelona, Poemes de la nit, Sonets
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 