Dies difícils de juliol,
calor i desgana, i solitud,
nits atziagues, somnis romputs,
temps deslligat ben buit de gràcia.
Estiu calent, dies formosos,
boscos lluents i esponerosos
que des del tren miro i oloro,
sota un cel íntim d’un blau immens.
Prenc el camí cap a ciutat,
on bull la vida diversa i rica,
la ciutat que és immensitat,
bellesa, història, aire de mar.
Així és com faig els dies bons,
plens d’interès i expectativa,
sentit, color, plaer, sabor,
la llibertat plena exercint-se.
De nit és quan ve l’eixutesa
de somnis nus, descoratjats,
sense valor hi deambulo,
pateixo, visc amargor i plany.
Aquí s’expressa la veritat,
la meva vida tan desatesa,
sense un caliu proper, humà
un temps de lapse de l’estiu lax.
Vindrà setembre, s’animarà.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 