Monthly Archives: gener 2026

Mar esquiu

Aquest mar empès pel vent
formant arrugues de seda
procel·loses en biaix,
amb fort nervi i consistència,

aquest mar de blau suau,
transparent a prop de platja,
enfosquint-se pas a pas
fins l’horitzó de fondària,

aquest mar de mes d’abril
amb un sol brunzent que l’aire,
ple de neguit i fredor,
no el deixa penetrar gaire,

aquest mar, un pèl altiu,
que prepara la mudança,
encara no acull, i viu
lluny de festeig i gaubança,

aquest mar, avui esquiu,
ja es prepara per somniar,
per ser el que el juny ens rebrà
amb tota l’excelsa gràcia.

Navega el mar

Calor de l’estiu que en els cossos cova,
àlgida alegria, tornaveu del sol,
el mar allà al límit panteixa i s’enrosca,
embriac d’espurnes de joia i de foc.

Clouen les onades arabescs solars
orlant cada braça, cada bressolar,
la sorra anhelosa frisa per tastar
guspires de l’aigua esclat fulgurant.

I corre un vent clar que talla a tisora
levitant damunt la terra sonora,
escabellant mar de cabell daurat.

S’afluixen arestes, ginys es desballesten,
es clouen parpelles i navega el mar
en el fast solemne sense rumb ni far.

Onades

S’estremeix l’aigua del mar
per la delícia que brinda
la gran tendresa del vent
sota el sol roig del migdia.

Eleva i rulla a la riba
belles, sensibles onades
pel plaer incandescent
que sent, per mai no oblidar-se’n.

Lluent carícia

Sol que enlluernes la mar
d’una dolçor infinita,
ella joiosa fa ones
per sentir-te ben endintre.
I frueix enamorada
la teva lluent carícia,
que al capvespre es torna roja,
i que ella amb rubor explica
quan ja es fa nit a la lluna,
la seva amorosa amiga.

Fruits

Fruits de mar, olors divines
al restaurant prop la platja,
l’esperit, el cos són lliures,
la gent, que tot feliç passa,

i va a fer un bany a la mar
o passeja enamorant-se
del moment, sol, ombra, vent
i l’oceà, déu fluent

que sedueix i emmiralla
i encomana jove tremp
i acarona amb sedosa aigua,

joliu obre el seu mantell
i som fruits també dins d’ell
de la terra que l’esguarda.

Festes de mar

Calor i xardor
i delícia de mar,
brisa que venta
a dolls reconfortants,
frescor que empara
i esbiaixa tots raigs.

Aigua que acull
a dintre del seu magma,
prodigiós regne
que ens fa lloc al seu ésser,
captivador,
fent-nos a onades festes.

Dea mítica, la mar

Dea mítica, la mar,
que en el seu oneig predica
els mil·lennis reculats
submergits als seus abismes.

Passeja el seu remoreig
a tot l’orbe que acarona
amb el vigor musculat
dels corsers que duu a les ones.

Empelta’m amb la potència
del teu invencible viure,
tu que tant has intimat
amb l’ésser bo que en mi habita.

Música

Les notes són
un bell mocador al vent
que va ondulant-se.

Els seus colors
llueixen sota el sol
com una flama.

És a un vaixell
solcant l’onejant mar
vers terra llunya.

Com l’alegria
d’estrenar vida nova
plena d’espurnes.

Fervor

Deixa ara que se t’emporti
el reflex de flors al llac
mogut per les notes clares
de l’orquestrina de jazz.

L’ardent fervor de la música
fonent-se amb l’ànima humana,
floreixen les flors carnoses,
s’enfilen amb sons trenades.

Graviten endintre nostre
fondament, fins despertar
el trem que a dins se’ns allotja,
passió sens mesurar.

Nit mullada

I potser podria
enfilar una estrella,
clamorosa, nua,
tant com jo mateixa,
mentre el jazz sonés
amb el seu solemne,
estremit esclat.
Estrella de llum
creada per notes,
zelant l’infinit
a avançades hores,
en la nit mullada,
tan profunda i sola.