Del gran finestral,
el dia magnífic,
bellesa del temps
que gravita en l’aire,
que es posa en les coses
com la tendra capa
serena, porosa,
que ens constitueix.
El temps dins de l’era
del món vegetal,
que xopa la terra
i miren cel i astres,
que ens fa restar vívids,
dins del qual esguarden
tots els elements
del futur que es fa.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes del temps
Recupero el meu terreny,
el paisatge de valls, d’arbres,
les belles rutes en tren
travessant un món selvàtic.
Un paisatge canviant
a mida que el tren avança,
amb el cel que va rodant
vist des de tants girants angles.
Quin bé de vitalitat,
el cosmos dins el seu ritme,
presències descomunals
per damunt les nostres vides.
Corrent al seu propi impuls,
no ens són pas desconegudes,
forces que endins duem tots
a nostra humana mesura.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la natura
Aquest cel blau, pausat,
desaccelera el ritme
hi va al compàs el tren,
les estacions petites,
el lliscar entre turons
amb el marcat descriure
de singlades, revolts
entre sol i migdia.
Un món de seda en floc
a l’hora de la tarda
enmig de pau, silenci,
converses encetades.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la natura
Tren que m’incites la llengua
que deso en el meu ésser,
i és el teu viatjar
qui va embastant paraules,
pensaments meus i faules,
i el poema complet,
a versos i a sons nets,
sorgeix com un miracle.
Publicat dins de Poemes dalt del tren
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 