Monthly Archives: gener 2026

Llum transparent

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

En la llum transparent
puja verdor dels arbres,
el tren camina lent
d’una estació a una altra.
Hi ha el groc de la ginesta
i el lila de les parres
les cases, entremig,
hi lluen totes blanques.

Els revolts de la via
festegen el viatge,
rere dels finestrals
resplendeix la muntanya.
Davallen suaus les valls
amb espessor d’alts arbres,
un caminet traspua
lluïssors de pissarra.

Els pins s’alcen al cel
oferint la capçada,
són de graciosa arrel,
compendi del paratge.
Revolts de tren petit,
estacions de fades.
Propera, la ciutat
bressola en la seva aura.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Barcelona, Poemes de la natura

Foscor vessant

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Forada la nit
el tren on som dins,
sense temps, llançat,
dins l’espai compacte.

Sols a una estació
desvetlla el rellotge,
solcat per la llum,
consciència d’una hora.

Endinsada nit,
xerriquen rails,
trota lleu el tren
amb batec de cor.

Seguim travessant
la foscor vessant.
A la matinada,
la ciutat estranya.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit, Poemes del temps

Ufana de llum

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

I de nou vaig cap a Barcelona,
i de cop em trobo dins del tren
amb la tarda que encara és molt jove.
Què hi puc fer a casa, al poble inert.

I fins sembla  que el blau em reconforta
d’un cel pur com mar a l’horitzó,
tanta llum que entra, que circula
en la tarda estesa al bosc frondós.

Ves per on, avui era un mal dia,
bo i ombrívol, tot d’esma esmunyedissa.
Del meu ésser no rajava cap doll,
sols la ufana de llum em reanima.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de l'esperança

Nou viatge

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

És un moment net davallant la tarda,
tan bella i polida, els llums fent d’empara.
Aquí soc, conscient de la sentor i calma
dins de l’equilibri que ha anat afermant-se.

El sacseig del tren sembla que em bressoli.
Vaig cap a ciutat, dimensió encantada,
encara és clar el cel, el bosc, ombra opaca.
La fi del trajecte obre un nou viatge.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Barcelona, Poemes de la tarda

Bressola el tren

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

En el dia calm, esclatant de sol,
curull de flors i arbres, em bressola el tren
en la seva marxa. Sempre va endavant,
a horitzons que esperen éssers abrandats,
amants a ciutats, que la festa senten.
I el mar va banyant les costes, les platges,
amb sorra fulgent, petxines lluents
i pedres llustrades. Bressolada, atreta
per la ciutat màgica, a dalt el cel blau,
a rumb del gai tren, entre el bosc transito.
El plaer fugaç de lliscar entre vies,
dolcesa amatent de la suavitat
lleu d’una carícia. Amb mi va sencera
llibertat intrínseca, volició ardent
del meu ésser ple, vestit d’alegria.
Somric a tots àmbits que l’esguard abasta,
roselles esteses, campànules blaves.
Tot al meu mirar retorna bellesa,
plàcid dia, un maig d’una primavera
que s’estén al temps llançant raigs de festa.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes, Poemes dalt del tren, Poemes de les estacions

Tren a Sarrià

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

El tren a Sarrià, estació de volta ampla,
on s’hi fan connexions i diverses escales.
On dormen els vagons de nit, sota teulades,
i s’apaguen les llums fins començar jornada.

Allà on s’atura el tren i gruix de gent en baixa,
on resten seients buits per seure en el viatge.
L’entrada a Barcelona, deixant bosc i muntanyes,
un curt temps dins de túnels, i la ciutat amada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren

Compartiment carbassa

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

El compartiment carbassa,
aquí on m’assec dalt del tren,
ofereix calor, alegria
mentre estacions passem,
fosques, tristes, ensopides,
amb tan poc de llum encès,
allà on s’atura la vida
fins a un tren de salvament.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren

Tornada

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Fem la tornada en el tren
en una tarda ja entrada,
el trajecte soterrat,
les ganes de ser ja a casa.
Un bon dia aprofitat
entre camins i trobades,
una exposició reeixida,
el sentit de cada passa.

Ja trobar-se situat
al camí de la bonança,
seient al compartiment,
comoditat confortable.
I sortint ja a la claror
amb el sol ros que il·lumina,
baixador de Vallvidrera
i una faula de bosc vívida.

I les flors que ja han florit,
el verd ufanós que brilla,
blanques, netes estacions,
els pins alçats que fan pinya.
Així arribem a destí
entre les valls i muntanyes,
un regal tan exquisit,
un paradís que ens rescata.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Collserola, Poemes de la natura, Poemes de la tarda

Tren de nit

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Va perforant la nit
el tren que viu fa via,
en l’hora que aquest dia
ha clos el seu renou.

Nit de negror compacta
que ens envolta completa,
hàbitat dels alts astres
estrany a la consciència.

Volem arribar a port
i córrer cap a casa,
entre els petits carrers
de l’experiència humana.

I traspassar el portal
de la clova que ens guarda
la intimitat intacta,
ja nus, del tot salvats.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit, Poemes de la pluja

Nit veloç

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Llisca la nit
tan veloç com el tren,
un cert vertigen
i por d’una desgràcia.
També la nit
pot descarrilar arreu,
ella que aguanta
les vides destrossades.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la desesperança, Poemes de la nit