Juguen gavines marines
a empaitar-se per les ones,
mar sedós que les aculls
i complaent les bressoles.
Volen damunt el teu aire
i van planant, aletegen,
i amb les grandioses ales
esvaloten el vent tendre.
I es deixen caure i capbussen,
àgils, mig fent tombarella,
en la teva aigua somiosa,
que tenen per casa seva.
Emplenen tot l’horitzó
d’una formosor que crea
la llibertat més audaç,
vol de sumptuós trajecte.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 