Fa por la teva fosca aigua
d’aquest gris que just verdeja,
amb el sol atrinxerat
darrere boires espesses.
Amaga la seva gràcia
que en allò viu reverbera,
com en tu, mar, transmutable,
delícia o negra quimera.
Just és dia de naufragi,
de funestes embranzides.
Els cossos, mar, que tu atrapis,
són terrestres i perillen.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 