I ets increïble, mar,
de vent de tardor que eriça,
crestalls es van aixecant
amb un neguit de fosc dia.
Fa fred al teu flanc ombrós
blau de mar que a fons medita.
Les gavines et festegen
dalt d’una aigua amb bany de tinta.
Fuent l’onada espetega
a la sorra arremorada.
Tu, impassible ets absort
entre el cel i la fondària.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 