El mar, un viu llangardaix
ondulat, tot ell fet d’ones,
ve amb el seu musell lluent
i arrapat llisca i s’escola.
De color blavís daurat
ben entremaliat que corre,
fins que ve el vent de ponent,
amb qui lluita i s’abraona.
Però el vent el va encrespant
i extreu les aigües més fondes,
així el va desdibuixant
i una altra imatge afaiçona,
