Daily Archives: 25 gener 2026

Mar onírica

Jugues a alçar turons, mar,
amb fràgils cims per on llisca
la més fulgent lluentor
de la teva essència onírica.

Procel·losa estens el mant
de l’aigua pura teixida
amb la seda fulgurant
del fast amb què el sol t’abilla.

La platja joiosa et mira,
constant la vas acotxant
i la vas acaronant
fins que ja és adormida.

La teva tebior somia
quan ja es pon el sol cremant
i la lluna, palpitant,
vessa tendresa i celístia.

La lluna, que és captivada
per la teva essència lliure,
per la formosor embruixant,
pel teu perfum d’ambrosia.

El vent és galant amant
i entre els seus braços tu gires,
i danseu passió amb un ball,
i l’univers s’extasia.

Mar malabar

Mar de crinera solar,
artista malabar que hisses
els teus cavalls fets d’onades
salvatges i incontenibles.

Mar brava que alces en mi
l’energia que gravita
dintre l’aire que t’empeny,
dens de fragància infinita.

Les gavines et festegen
colrades per la llum límpida
que al teu teixit s’expandeix
a totes ribes que arribes.

Mar de somnis palpitants,
seré com tu, espargint-me
entre el teu aire i el cel
quan traspassi aquesta vida?

Mar esquiu

Aquest mar empès pel vent
formant arrugues de seda
procel·loses en biaix,
amb fort nervi i consistència,

aquest mar de blau suau,
transparent a prop de platja,
enfosquint-se pas a pas
fins l’horitzó de fondària,

aquest mar de mes d’abril
amb un sol brunzent que l’aire,
ple de neguit i fredor,
no el deixa penetrar gaire,

aquest mar, un pèl altiu,
que prepara la mudança,
encara no acull, i viu
lluny de festeig i gaubança,

aquest mar, avui esquiu,
ja es prepara per somniar,
per ser el que el juny ens rebrà
amb tota l’excelsa gràcia.

Navega el mar

Calor de l’estiu que en els cossos cova,
àlgida alegria, tornaveu del sol,
el mar allà al límit panteixa i s’enrosca,
embriac d’espurnes de joia i de foc.

Clouen les onades arabescs solars
orlant cada braça, cada bressolar,
la sorra anhelosa frisa per tastar
guspires de l’aigua esclat fulgurant.

I corre un vent clar que talla a tisora
levitant damunt la terra sonora,
escabellant mar de cabell daurat.

S’afluixen arestes, ginys es desballesten,
es clouen parpelles i navega el mar
en el fast solemne sense rumb ni far.

Onades

S’estremeix l’aigua del mar
per la delícia que brinda
la gran tendresa del vent
sota el sol roig del migdia.

Eleva i rulla a la riba
belles, sensibles onades
pel plaer incandescent
que sent, per mai no oblidar-se’n.