Navega el mar

Calor de l’estiu que en els cossos cova,
àlgida alegria, tornaveu del sol,
el mar allà al límit panteixa i s’enrosca,
embriac d’espurnes de joia i de foc.

Clouen les onades arabescs solars
orlant cada braça, cada bressolar,
la sorra anhelosa frisa per tastar
guspires de l’aigua esclat fulgurant.

I corre un vent clar que talla a tisora
levitant damunt la terra sonora,
escabellant mar de cabell daurat.

S’afluixen arestes, ginys es desballesten,
es clouen parpelles i navega el mar
en el fast solemne sense rumb ni far.