Mar planetària

M’encativen, mar alada,
les teves onades nítides
que a braces tant he nedat,
la teva aroma de nimfa.

La teva profunditat,
amb pensaments que cavil·len
quin és el sentit, la faç,
de l’univers que amb tu gira.

Del tot atreta tu n’ets,
i a la vibrant llunyania
el rutilant firmament
amb tu es confon i hi intima.

I els planetes que l’habiten
et reconeixen part seva,
de substància persuasible,
molt més que no pas terrena.