Jugues a alçar turons, mar,
amb fràgils cims per on llisca
la més fulgent lluentor
de la teva essència onírica.
Procel·losa estens el mant
de l’aigua pura teixida
amb la seda fulgurant
del fast amb què el sol t’abilla.
La platja joiosa et mira,
constant la vas acotxant
i la vas acaronant
fins que ja és adormida.
La teva tebior somia
quan ja es pon el sol cremant
i la lluna, palpitant,
vessa tendresa i celístia.
La lluna, que és captivada
per la teva essència lliure,
per la formosor embruixant,
pel teu perfum d’ambrosia.
El vent és galant amant
i entre els seus braços tu gires,
i danseu passió amb un ball,
i l’univers s’extasia.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 