Davant el teu espectacle
-estralls d’escuma i cloïssa-
s’hi vincla la terra entera
corpresa i embadalida.
Grandiosa mar, fetillera,
quin animal embravit
duus a dintre les entranyes
que vol expressar el neguit
que congria la teva ànima.
Soc aquí al teu voral,
el meu amor escoltant-te
el fresseig murmurejant
del teu cor immens i fràgil.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 