Triar els camins

Torna el recorregut del tren que se m’emporta
d’un univers caduc a un on corre la joia.
Entremig hi ha el trajecte entre valls i muntanyes,
el cel ple d’esplendor, el sol, que ens acompanya.
És tot sencer un viatge amb natura que envolta,
plena d’immensitat, tot el primer quart d’hora.
En entrar a Barcelona les vies es soterren,
passem el darrer tram anant a les palpentes.
Després l’epifania, les escales mecàniques
que ens eleven al cor del gran goig de les Rambles.
Allà el món és obert per triar-hi els camins,
fins pots arribar al mar, immens, inacabable,
fluent, tan encisat que els somnis encomana.