Del gran finestral, el dia magnífic,
bellesa del temps que gravita a l’aire,
que es posa en les coses com la tendra capa
serena, porosa, que ens constitueix.
El temps dins de l’era del món vegetal,
que xopa la terra i miren cel i astres,
que ens fa restar vívids, dins del qual esguarden
tots els elements del futur que es fa.
