Tarda lluminosa

Tot colors de fantasia
en la tarda lluminosa,
un cel blau com òpal fi,
el sol que el cos ens amoixa.

Translúcid tot l’horitzó
per on el sol se’n va a posta,
el teixit lluent dels pins
com brodat en seda d’ona.

Al firmament, la lluna alta,
atraient, captivadora,
des dalt la terra esguarda,
mentre que el tren ens bressola.

Anem de camí a ciutat
−tan humana Barcelona.
Els seus espais encantats
el nostre cor atresora.