Renou d’organdí

No tinc mancança de res
mentre escric la meva vida
fent un viatge serè
entre els arbres, que respiren,

i la ciutat bella vibra
tota inundada de sol,
amb espais d’ombra ben viva,
amb el seu fascinant vol

per tants segles que hi sospiren,
pel seu somiós glatir,
la seva mar enardida
el seu renou d’organdí.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.