En un univers d’estrelles,
aquí discorria el temps,
sols somogut per l’orquestra,
fet passió, fet dolçor,
elevant incandescència
en les notes de fulgor,
tot traspassant-nos el cos
d’una bellesa purpúria,
amb el cor tumultuós,
la nit, màgica d’amor,
tota roent d’esplendor,
fragant d’aroma de lluna,
transformant sense retorn
el nostre ésser insòlit,
fluent d’una ardor que abrusa.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 