Nit mullada

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

I potser podria
enfilar una estrella,
clamorosa, nua,
tant com jo mateixa,
mentre el jazz sonés
amb el seu solemne,
estremit esclat.
Estrella de llum
creada per notes,
zelant l’infinit
a avançades hores,
en la nit mullada,
tan profunda i sola.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de Barcelona, Poemes de la nit, Poemes de la pluja, Poemes del jazz. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.