Celebro el nostre sud, la bellesa que exhala
tota natura, els arbres, un luxe desbordant.
Després de jorns de pluja, quanta claror diàfana
com n’és el cel de límpid, quant de fulgor no emana.
En l’entorn que ens acull soc l’animal que estrena
il·lusions, empreses de present i futur.
Dies plens de trobades, fites a quatre passes,
i un viatge que em porta a un món desconegut.
De cop es precipita una gran alegria,
tanco tractes, golejo, em trec de sobre pesos,
torno lleugera i lliure i puc ser jo de nou,
amb tot el temps obert, sense llast, sense jou,
sols salut i florida, retornant a l’audàcia
per fruir aquesta vida. La brúixola és somou.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 