Gairebé etèriament
corre el tren, tot ell rectangle,
enmig de frondositat,
bosc ufà després l’aiguatge.
Sembla seda, vellut fi,
riquesa inexpugnable
el verd que arriba al confí
de branques, mates, herbatge.
No deixo el temps esllanguir,
m’avio avui al teatre.
Ja mig vespre, els núvols quiets
després del copiós xàfec.
Hi ha un a promesa a ciutat,
una alegria, una colla
que m’espera, entrada en mà,
per fruir d’escaient obra.
El diumenge és dia clos,
a cap carrer res no vibra,
però en aquest meu estar sola
estrenyo als braços la vida.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 