Gènesi

Aquest és l’espai del sud,
el dels hiverns tan benignes
que em té transitats camins,
que encisa la meva vida.
El dels meus tombs i festeigs,
 i on m’he enfonsat sense mida,
on després he reeixit
i he conformat el meu viure.
La seva llum singular
d’hivern, límpida i humida,
la llengua, on bressola el mar
escampant-ne l’olor, el ritme.
Aquí he marcat coordenades,
aquí he arrelat a la terra,
a l’ànima catalana,
inserta en l’ancestral gènesi.