Negra nit, vaig a buscar claror
a salons, a antigues cases nobles,
on floreix tant cultura com art,
que s’eleva damunt ciutats i pobles.
Una festa, allà on brindar amb xampany
per l’abstracte pensar de dones i homes,
figurant en música fugaç,
en els quadres que inauguren la mostra.
Ballarem al ritme de copsar
tot el goig que flueix i ens transforma,
i que ens fa éssers especials
al voltant d’un antic foc de cova.
Allà, sí, on va començar tot,
la claror, la genealogia
ja humana, creada a l’escalfor
de l’embat que al nostre avui gravita.
