Les estacions proclamen colors i noms de barris,
i el somni d’arribar al cel, llum del carrer.
Recloses i enfonsades als túnels de la terra,
són sortida directa a la vida roent.
Cada veïnat té distinta arquitectura,
espais amb propi aire, humans amb divers seny.
Cada un té la seva aura, el seu plaent misteri,
el seu encens i flaire, l’encís del viure bé.
Tots ells fan la ciutat que el metro comunica,
soterrat, enjoiat de manifesta eixida.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 