Dones en primavera

Pertot se senten les plantes oloroses,
enfiladisses, com ho és el llessamí,
la primavera va penetrant, germina
pel clar batec del temps que lluu sens fi.
El sol abrusa, ens fa llevar jaquetes,
ja tot jersei resta plegat i omís,
i les faldilles les alcem ben lleugeres
per exposar-nos al sol, al seu encís.
Emmorenint-nos, vestim colors d’esclat
ben recercats al fondal dels armaris,
anem dient-nos noia, quin goig que fas!,
les flors ens ornen en els vestits diaris,
als nostres cossos duem perfum floral.
Jo vull pinçar coordenades del dia,
extreure màgia d’aquests darrers de maig,
un moment làbil que constantment canvia,
la Terra roda, cap instant no és igual.
Gira sencera la nostra alta galàxia,
cosmologia en què som inserits
d’aquí prové l’equilibri dels astres,
el vital cicle camí del juny florit.