En el dia inestable, defalliment suporto,
com si cada part meva s’hagués esquarterat.
Un estat tremolenc de fonda davallada,
allà on em cau l’ànima, al més pregon substrat.
Desestabilitzada, em cal tot el repòs,
fer meu algun projecte, elevar l’emoció.
Així, m’assec al tren, que no és com jo, que avança,
i és just com si el meu temps prolongués sentit, causa.
Un tren que duu a ciutat, on s’obren tantes portes,
tot possibilitats brindant objectius, forma.
A casa ja faré ritual de descans.
Al llit no puc colgar-me amb l’ànim tan avall.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 