Dea mítica, la mar,
que en el seu oneig predica
els mil·lennis reculats
submergits als seus abismes.
Passeja el seu remoreig
a tot l’orbe que acarona
amb el vigor musculat
dels corsers que duu a les ones.
Empelta’m amb la potència
del teu invencible viure,
tu que tant has intimat
amb l’ésser bo que en mi habita.
