Cap a ciutat

Dies difícils de juliol,
calor i desgana, i solitud,
nits atziagues, somnis romputs,
temps deslligat ben buit de gràcia.

Estiu calent, dies formosos,
boscos lluents i esponerosos
que des del tren miro i oloro,
sota un cel íntim d’un blau immens.

Prenc el camí cap a ciutat,
on bull la vida diversa i rica,
la ciutat que és immensitat,
bellesa, història, aire de mar.

Així és com faig els dies bons,
plens d’interès i expectativa,
sentit, color, plaer, sabor,
la llibertat plena exercint-se.

De nit és quan ve l’eixutesa
de somnis nus, descoratjats,
sense valor hi deambulo,
pateixo, visc amargor i plany.

Aquí s’expressa la veritat,
la meva vida tan desatesa,
sense un caliu proper, humà
un temps de lapse de l’estiu lax.

Vindrà setembre, s’animarà.