Blues

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

Sonata nocturna,
nit fonda i tancada,
clos del desconsol
a l’hàlit de l’ànima.

Sonata nocturna,
la veu esqueixada,
callen els carrers
plens de lentes llàgrimes.

Sonata nocturna,
cremor condensada,
de cop et desvetlles
i encens una llàntia.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de Barcelona, Poemes del jazz. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.