Tarda d’estiu rossa i gloriosa,
faig el camí transitant-te endins
embolcallada per la teva mel dolça,
calor i pur aire, plenitud i delit.
Travesso boscos lluents de sol i abelles,
corre el tren vies i titil·la allà al lluny
bellesa estesa, ciutat que remoreja
en els seus barris de misteri i de llum.
Sola i completa, vinc prest a acaronar-te,
just a deixar-me seduir en tot per tu,
secrets que serves jo ja sabré trobar-te,
ciutat vorera de l’oceà profund.
Penetraré en les teves riqueses,
estadant de sumptuosos reialmes,
dona que es daura al reflex de mil·lennis
que ets i pervius, fada mediterrània.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 