La il·lusió de Barcelona
un dia daurat d’hivern
en què ja soc dalt del tren,
amb un paisatge que aroma.
Un vent gèlid de muntanya
alena espurnes de neu,
duem jerseis en relleu,
rebotaríem en caure.
L’aire ja albira el Nadal,
la seva fragància íntima,
calidesa gravitant
d’una bellesa suavíssima.
Els llums de Festes ja cremen
sota el cel de la ciutat,
filats de claror encensats.
mentre els avets vius gemeguen.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 