Aquesta solitud
és la de quan no hi eres,
l’espai immens, callat,
darreres de ciutat
on l’autobús s’espera,
i un ésser arraulit
s’asseu en un pedrís
sense entendre qui és,
com l’ha atrapat el buit,
perduda l’opulència
d’aquell paradís verge,
de la vivència amb tu.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 